BALTASAR SAMPER


BIOGRAFIA

PahissaBaltasar Samper
(Palma 1888 - Ciutat de Mèxic 1966)

Provinent d'una família mallorquina de músics, el 1907 es traslladà a Barcelona on estudià amb Enric Granados i Felip Pedrell, i posteriormenta París amb el pianista Édouard Risler. El mestratge de Pedrell li despertà l'interès per la música popular i des del 1924 fins al 1935 participà molt activament en l'Obra del Cançoner Popular de Catalunya.
Fou membre dels Compositors Independents de Catalunya, grup heterogeni però amb la voluntat de fomentar una creació musical d'arrel catalana i de projecció internacional.
Com a pianista, realitzà una carrera molt destacable centrada especialment en la difusió de compositors catalans, i de Ciryl Scott (1879 - 1970), de qui fou un gran divulgador, activitat que combinà amb la direcció a l’Orquestra Pau Casals, l’Orquestra de Cambra de Barcelona, l’Orquesta Sinfónica de Madrid i la crítica musical, la musicografia i l’estudi de la música popular mallorquina. El 1936 participà en l’organització del III Congrés Internacional de Musicologia a Barcelona, on presentà la ponència El cant de les cançons de treball a Mallorca.
El 1939 s’exilià a Tolosa de Llenguadoc i, posteriorment, a Mèxic el 1942, on dugué a terme impotants treballs de recerca de música tradicional mexicana a l’Instituto Nacional de Bellas Artes, i fou professor de folklore musical al Conservatori Nacional de Música de Mèxic. Participà molt activament en la vida catalana a l’exili, com a membre de l’Institut Català de Cultura de Mèxic, fou organitzador dels Jocs Florals de la Llengua Catalana el 1942, i fou director de diverses orquestres i de l’Orfeó Català de Mèxic, a més de formar part del Consell Nacional de Catalunya i de col·laborar en diverses revistes. Cal afegir que a Mèxic compongué nombroses bandes sonores de pel·lícules com la guardonada La barraca, que a casa nostra encara no s’han interpretat mai.
La seva música respon a aquest interès per les arrels i la música tradicional, anant de la visió més convencional o noucentista a una lectura més renovadora—tan influïda per Bartók—, passant pel colorisme dels compositors impressionistes francesos com Ravel. La suite simfònica Mallorca (1929), conseqüència de les Cançons i danses de l’Illa de Mallorca, o el Ritual de pagesia (1933) són mostres ben eloqüents d’aquesta estètica. Samper tambe té una obra impotant per a piano, com les Danses mallorquines, o la versió original del Ritual de pagesia (1931), així com una nombrosa obra vocal.

Jaume Carbonell i Guberna
Universitat de Barcelona

 

amb el suport de
GdC