JAUME PAHISSA I JO


OBRES

MÚSICA SIMFÒNICA
C. 1898. Estudi simfònic. Simfonia per a orquestra (2,2,2, clarb, 2,/4,3,3,1, timb, caixa, 2 arp i cb) Durada: 14 minuts Estrena: 17 de novembre de 1906, al Teatre Novetats, sota la direcció de Jaume Pahissa.
A principis de 1990. Ària per a orquestra reduïda (1, cangl, 2,1,/2,0,1,1,/cd) Durada: 4 minuts. Estrenada al concert del Teatre Novetats de 15 de novembre de 1906.
A principis de 1900.
Balada (El vent de la tardor). Per a v. I orq. (2,1,cangl, 2, clarb, 2/4,3,3,1,/ timb, bar i cd) o també (2,2,2,2,/2,2,2,0/timb, arp, v, cd) Durada: 4 minuts (Materials d'orquestra a disposició a Ricordi Americana). Arranjament de l'original per a v. I p. De la Balada n. 1
1900.
Canto y cortejo nupcial. Per a orq. (2,1,2,1,/2,0,0,0,/timb, arp, i cd) Durada: 7 minuts. Versió per a petita orq. i per a p, harmònium i cd. Interpretat el 2 d'abril de 1926 a Lió Editat per UME
1900.
Record. Petita orquestra (1,1,2,1,/2,0,0,0,/cd) Durada: 5 minuts Datada el 31 de desembre de 1900.
1905.
Trio per a petita orquestra de corda (més endavant Simfonia I per a orq. de corda). Partitura datada el 1903 i dedicada "A mi amigo Jasús Prado" Maestoso, durada: 7 minuts; Adagio, durada: 6 minuts; Andante/Vivo, durada: 12 minuts. Estrenada al Teatre de les Arts el 20 de maig de 1905. Director: Manuel Martí (Concerts Catalònia). Reinterpretada el 17 de novembre de 1906. Editada per UME
1905.
A les costes mediterrànies (simfonia). Obertura per a orquestra (2,2,2, clarb, 2/4,3,3,1,/timb, cd). Durada: 12 minuts. Estrena el 17 de novembre de 1906 al Teatre Novetats sota la direcció de Jaume Pahissa.
1906.
De sota terra als aires. Poema simfònic (1,1,2,1,/2,2,3,2/timb, cd) Durada: 12 minuts. Estrenada el 17 de novembre de 1906 al Teatre Novetats sota la direcció de Jaume Pahissa.
1906.
El combat. Poema simfònic per a orquestra (2,2,2, clarb, 2,/4,3,3,1,/ timb, cd). Durada: 12 minuts. Estrenada al Teatre Novetats el 17 de novembre de 1906 sota la direcció de Jaume Pahissa. Després passà a formar part de l'obertura del III acte de Canigó.
1906. Final de La presó de Lleida. Per a orq. (pic 2, 2,2,2 /4,3,3,1/ timb, Tam-tam, cd). Durada: 7 minuts. Arranjament orquestral de l'obra escènica homònima.
1908. El camí. Poema simfònic per a orquestra (3,3,3,3/4,3,3,2, timb, 2 arp, cd). Durada: 16 minuts. Estrenada per l'Associació Musical de Barcelona el 21 de març de 1909 sota la direcció de Pahissa. Partitura dedicada a Francesc Cambó. Editada per UME.
1910. L'adéu de les fades. Per a s i orq. (2,2,2,2,/2,2,0,0,/ timb/ arp, cd). També per a v i p. Durada: 4 minuts. Treta de Canigó.
1917. Obertura sobre un tema popular català. El rabadà. Obertura per a orq. (pic, 2,2,2,2,/4,3,3,1 / timb, cd). Durada: 20 minuts. Estrenada per l'Orquestra Filarmónica de Madrid, dirigida per Bartolomé Pérez Casas, el 14 de desembre de 1917.
1919. Nit de somnis. Durada: 8 minuts. Poema simfònic per a orquestra. L’any 1921 estrenà aquesta obra orquestral en la que emprà per primera vegada el llenguatge que ell denominà intertonal. Està regida pel sistema intertonal de la dissonància pura i es caracteritza per una harmonia arriscada, plena d'efectes homofònics i cromàtics. Després només fou interpretada en un audició privada.
1921. Sinfonía II (Sinfonietta). Simfonia per a gran orq de corda (vn a quatre parts doblades, vla a dues parts doblades, cello doblats i cbaix doblats). Preludio, durada: 4 minuts; Andante, durada: 13 minuts; Finale, durada: 5 minuts. Durada: 26 minuts. Estrenada el 3 de novembre de 1921 per l'Orquestra Pau Casals. Editada el 1927 (La Gazeta Literaria, 15.X.1927, acabada de estampar).
1923. Marianela (final de l'acte 2º). Per a orq (3,2,2,2,/4,3,3,1, / timb, cd). Durada: 11 minuts. De las tinieblas a la luz, epissodi extret de l'òpera homònima. Editada per UME.
1925. Monòdia. Simfonia per a orquestra (pic, 2,2,2,2, ctrafg / 4,3,3,1, timb, i cd). Durada: 9 minuts. Editada per UME. Enregistrada per l'OBC l'estiu de 1995 per l'arxiu de Catalunya Música. És una de les obres musicals més originals de les avantguardes catalanes. Es va estrenar el 12 d’octubre del 1925 a les deu de la nit, al Coliseum de Barcelona. La interpretació va ser a càrrec de l’Orquestra Pau Casals, dirigida pel propi Pahissa, continuant amb la política de Pau Casals de promoure la música catalana amb Monodia, Pahissa va exhibir clarament les seves experimentacions constructives i tímbriques a partir de les dissonàncies pròpies del sistema emprat (inventat per ell): la intertonalitat. La composició consta d'un únic moviment simfònic amb certes articulacions internes. Tal com diu el propi Pahissa a la nota de l’autor, la seva voluntat amb aquesta obra era demostrar que es podia escriure música sense harmonia, ja que l’harmonia no és un factor de l’efecte que ens produeix la música com a pura emoció artística.
1926. Suite intertonal. Simfonia per a orq (2,1,2,1, / 2,2,2,0, / timb, tam-tam, gran cassa, cd). Durada: 20 minuts. Estrenada per l'Orquestra Pau Casals el 24 d'octubre, al Palau de la Música Catalana. 4 moviments: Preludi, durada: 1,30 minuts; Andante agitato, durada: 6 minuts; Intermezzo, durada: 4 minuts; Marxa funebre, durada: 8 minuts. Partitura dedicada "Al meu amic Josep Mª Roviralta"
1932. Sis cançons catalanes. Per a solo de vn, i orq de cambra (vn 1er, vn 2on, vla, cello, cbix, fl, ob, clar, fg i tr) i p. Durada total: 16 minuts 1. Cant de muntanya, durada: 3 minuts 2. Lo cant dels ocells, durada: 5 minuts 3. Els tres tambors, durada: 3 minuts 4. La presó de Lleida, durada: 2,30 minuts 5. Cant de taverna, durada 1 minut. Premiada amb el lema "Ahir, avui, demà" al primer Concurs de M.C. de l'Associació Nacional de Radiodifusió de 22 de novembre de 1931
Abans de 1935. Rondó del Quartet en fa major. Per a orq de cd Durada: 7 minuts.
1937. Aurora de esperanza. Música per el film, patrocinat pel Sindicato de la Industria del espectaculo CNT (S.I.E. Films) (Barcelona); realitzador, Antonio Sau. Gravació de la banda sonora amb l'Orquestra Sinfónica del SIE. Còpia en bon estat a la Filmoteca Nacional de España (Barcelona).
1939. Himno (primer Himno a Galicia, després Himno a la España Leal). Per a orquestra (2,2,2,2,/ 4,3,3,1, / timb, platerets i cd). Lletra i música: Jaume Pahissa. Durada: 3 minuts També versió per v i orq i per a v i p.
1938. Vespre. Petita orq (1,1,1,1,/ 1,1,0,0, / timb, cd). Durada: 7 minuts.
1938. Marcha fúnebre a un poeta. Petita orquestra (0,0,0,0, / 0,1,0,0 / tambor, p, cd). Durada: 6 minuts. Adaptat de la Marcha fúnebre de Orlando d'Angélica.
1939. Els tres segadors. Per a orq (1,1,2,1, / 2,0,0,0, / veu masculina i femenina i corda)
1939. La calesita. Per a orq (1,1,2,1, / 1,0,0,0, / v i cd) I per a p. Poesia de Germán Berdiales
Abans de 1941. Tres villancicos catalanes. Per a s i orq (1,1,2,1, / 2,0,0,0, / timb, i cd). Durada: 6 minuts 1. Cançó de Nadal 2. Lo cant dels ocells 3. Tunc-catatunc. Reapareixen després en l'aplec de sis Canciones populares catalanas per a v i p.
Abans de 1941. Muntanyes del Canigó (Canción del pastor) Per a s i orq (3,3,4,2, / 4,3,2,2, / tim, cordes) tret de Canigó. Durada: 10 minuts També per a v i orq i per a v i p. Pahissa va reconstruir la peça per a v i orq en terres argentines, tal com es pot llegir a Virolai, XI-XII.1943 (Buenos Aires)
1943. Concierto español de F. Longàs. Orquestració. Tres temps: Andalucía, Cataluña i Aragón. Juny de 1943, a Santiago de Xile (Xile), Juan Casanova dirigeix al teatre Central el Concert per a piano de Longàs - Pahissa.
1944. Concierto para clave y orquesta en sol M. Op. 7 nº 6 de J. Christian Bach. Orquestració i cadències (0,2,0,2, / 2,0,0,0 / clave i cd). Durada: 27 minuts. Estrenada per Anery Aste i J. Pahissa en un concert el 4 de juliol de 1949.
1947. Somni d'infant. Per a orq de cd corregida. Durada: 6 minuts. També per a 2 p. Interpretada per Gladys de Bas el 6 de desembre de 1948.
S.d. Invocación, canto y ronda. Per a 2 arp o p i cd. Durada: 8 minuts
S.d. Invitation au voyage d'Henri Duparc. Orquestració per a v i orq (2,2,2,2, / 4,3,3,1, / timp, arp i cd). Sobre un text de Charles Baudelaire.
S.d. La vie antérieure d'Henri Duparc. Sobre un text de Charles Baudelaire. Orquestració per a v i orq (2,2,2,2, / 4, 3,3,1 / timp, arp i cd).
S.d. Ejercicio intertonal. Per a orq. Esbós manuscrit S.d. Serenata de Dn. Perlimplin. Esbós simfònic en què no consten ni la instrumentació ni el text del cant.

Altres orquestracions d'obres alienes sense data
Giulio Cesare, ària V'adoro de Cleopatra de Händel
L'enfant progigue, ària de Lya de Debussy
Mariagneta de Manén
Se florindo è fedele de Scarlatti
Un somni de Grieg
Au bord de l'eau de Fauré
Cantares de Turina
Cant hindú d'A. Bamberg
L'enfant et les sortilèges de Ravel
Música para un ballet de Carmela Mackemma
Pablo y Virginia, òpera de M. Isabel Curubato de Godoy
Carmina, òpera de Paco Meana
Abril de Morera
Aire de petenera de Gálvez
Ya no va la niña d'Otaño
La pastoreta, El mestre i L'hereu Riera d'Alió

MÚSICA ESCÈNICA
1898. Èdip rei. Il·lustracions musicals per l'obra de Sòfocles 2 arp i cor d'homes (t i b). Estrena el 10 de març de 1903 al Teatre Novetats en el marc del teatre Íntim dirigit per Adrià Gual (Document Potts).
1899. Prometeu encadenat. Il·lustracions musicals per l'obra d'Èsquil 2 arp i cor d'homes (t i b). Durada: 6 minuts. Encarregada per Adrià Gual per al Teatre Íntim (Document Potts). Estrenada el 30 de desembre de 1903. Invocació, Cant de les Oceànides, Rondino.
1902. La presó de Lleida. Obra lírica en un acte i cinc quadres per a orq (2,1,2,1,/2,0,2 cornetins,3,1,/timb i cd). Estrenada al Teatre Principal dins els espectacles i Audicions Graner el 16 de març de 1906. Text d'Adrià Gual. Ramon Mas en va fer un arranjament per a orquestra de corda i piano per tal que fos representada al Casal de Catalunya el 10 de maig de 1942 (original copiat a l'Arxiu JPJ - part d'apuntar, original Arxiu A. Gual, gentilesa de J.M. Gual) .
1908. La campana submergida. Il·lustracions musicals per a l'obra de Hauptmann. Estrenada en el Teatre Íntim, el divendres 21 de febrer de 1908, amb la participació de Margarida Xirgu.
1910. Canigó. Obra lírica en tres actes per a orq (2 pic, 2,2, cangl, heckelfon o saxo tenor, 3, clarb, 2,/4,3,3,1, tb contrabaix,/timp, bombo, tam-tam i cd). Segons text de Jacint Verdaguer i llibret de Josep Carner. Estrena prevista per al 3 de maig i que, per causa d'una tramuntana que desféu els decorats, s'hagué de postposar fins al 10 de juny a les Arenes de Figueres sota la direcció escènica d'Adrià Gual i la direcció musical de Jaume Pahissa. El compositor n'extragué una suite per a gran orq: I. Preludi i final (L'aplec, la capella, cant de les fades i himne): 12 minuts. II. Sardana: 7 minuts. III. El combat; Cançó del pastor: 15 minuts. IV. Dansa dels fallaires: 14 minuts.
1910. Sardana de Griselda i Gentil. En transcripció per a cobla i reducció per a piano; hi ha una versió per a cor i orq del mateix any. Es tracta d'una adaptació de la sardana de Canigó. Editada per Manuel Cruells en la Col·lecció Tenora de sardanistes il·lustres.
1912. Gal·la Placidia. Òpera en tres actes (Pahissa en diu "Drama lírico") per a orq (3,2,cangl,2,clarb,3,/4,3,3,2,/timb, 2 arp i cd); llibret d'Àngel Guimerà; estrenada el 15 d gener de 1913 al Gran Teatre del Liceu. L'obertura havia estat estrenada el 15 de novembre de 1906 al Teatre Novetats. Partitura i materials d'orquestra manuscrits, a la SGAE. Partitura hològrafa dedicada "A la meva esposa Montserrat, en el dia dels vint anys del nostre casament - 29 d'agost de 1950" a l'Arxiu Pahissa. Partitura per a v i p publicada a El Teatre Català, 18.I.1913.
1919. La Morisca. Drama líric en un acte sobre text en castellà d'Eduard Marquina. Estrenada al Liceu el 15 de febrer de 1919. Partitura d'orq manuscrita a l'Arxiu Pahissa. Materials d'orquestra a la SGAE. Partitura de cant i piano impresa per la UME, dedicada "A mi amigo Torrella".
1923. Marianela. Òpera en tres actes. Llibret dels germans Serafín i Joaquín Álvarez Quintero sobre un text de Benito Pérez Galdós per a orq (pic, 2,2,2,2,/4,3,3,1,/ timb, caixa, 2 arp i cd) Estrenada al Gran Teatre del Liceu el 31 de març de 1923.
1928. La princesa Marguerida. Òpera en tres actes i cinc quadres per a orq (2,2,2,2,/4,3,3,1,/ timb, caixa, tam-tam cd). Text d'Adrià Gual sobre La presó de Lleida, el mateix que havia servit en l'anterior obra lírica. Estrenada el 8 de febrer de 1928 al Gran Teatre del Liceu.
1935. El jutge està malalt. Il·lustracions musicals per a l'obra de Carles Fages de Climent, drama en tres actes estrenat al Principal Palace a principis d'abril de 1935. Cançó de l'estudiant.
1937. Cantata en la tumba de Federico García Lorca. Cantata per a recitat, v i petita orq (ob, tromp, vn, vla, cello). Text d'Alfonso Reyes Estrena al Teatro Smart de Buenos Aires, el 23 de desembre de 1937, per la Compañia de Margarida Xirgu Partitura hològrafa per a cant i piano (1960).
1938. Angélica. Música per a v i orq per a acompanyar la representació del drama de Leo Ferrero Estrenada el 18 d'agost de 1938 al Teatro 18 de julio de Montevideo.
1939. Bodas en la montaña. Per a petita orq. Reducció per a piano. Pequeño ballet catalán per a orq (2,1,1,1,/1,1,0,0,/ timb, v i cd) En quatre escenes, música i argument de J. Pahissa. Estrenat al Teatro Avenida de Buenos Aires el 19 de desembre de 1946 pel Ballet Español d'Ana Maria, coreògrafa i directora de la companyia de Roberto Ximénez. Hi ha una indicació a mà que diu "Los decorados eran de Salvador Dalí" . Editat per Ricordi el setembre de 1953. Hi ha una versió per a s i orq (3,1,1,1,/1,1,0,0,/ timb, i cd). Refosa en l'obra Dues danses catalanes que recullen les danses I i II, editades per Ricordi el juliol de 1946.
1946. Pablo y Virginia de Maria Isabel Curubeto de Godoy. Orquestració de l'obra, segons documentació dipositada a l'Arxiu Pahissa; l'autoria de Pahissa no es reconeix enlloc per contracte entre l'autora i l'orquestrador que es compromet a no fer saber aquesta col·laboració a canvi del 20% dels beneficis i el 20% del premi aconseguit per l'òpera. L'òpera fou estrenada al Teatro Colón el mes d'agost de 1946.
1948. Carmina de Paco Meana. Orquestració estrenada el 23 de setembre de 1948.
1954. Danzas de la madrugada del Carnaval. Baller per a orq (pic,2,2,2,2/4,3,3,1,/ timb, caixa, arp, celesta i cd). Ballet inèdit, còpia heliògrafica a l'Arxiu Pahissa.
1955. Don Gil de las calzas verdes. Il·lustracions musicals sobre text de Tirso de Molina Obra representada al Teatro Auditorium de Mar del Plata l'1 de març de 1957, per la Companyia de Margarida Xirgu Partitura hològrafa a l'Arxiu Pahissa.
1956. La celestina. Il·lustracions musicals per a l'obra de Fernando de Rojas. Estrenada al Teatro Cervantes de Buenos Aires el 20 d'abril de 1956.
1962. Peribáñez o el comendador de Ocaña. Il·lustracions musicals per a orq, s, bar i cor per l'obra de Félix Lope de Vega y Carpio, muntada per celebrar el 4t centenari del seu naixement i escrita per encàrrec de Margarida Xirgu. Estrenada el 17 de maig de 1962 al Teatro Solís de Montevideo.
S.d. Ballet per a Damià Rocabruna. Il·lustracions musicals per al drama de J. Pous i Pagès. Partitura hològrafa en estat d'esbós.
S.d. Jesús que torna. Il·lustracions musicals per l'obra d'Àngel Guimerà. Partitura hològrafa en estat d'esbós.
S.d. Susagna i els vells. Òpera , argument, notes i dibuixos de J. Pahissa. Original en esbós, text i música.
S.d. La hija del tabernero. Projecte de ballet-carnaval, argument i llibret de J. Pahissa.
S.d. Nausica. Projecte d'il·lustracions musicals per l'obra de Joan Maragall.
S.d. Música per a un ballet de Carmela Mackenma. Orquestració

MÚSICA DE CAMBRA
1900-1905. Peces líriques. Obra per a piano. Refundició d’obres anteriors editades per UME. Inclouen Cant i corteig (1900): 6 minuts; Aria (1901): 3 minuts; Duetto (1904): 5 minuts i Romaça (1904): 5 minuts.
1900-1905. Fughetta (vn, vla i cello)
1903. Trio per a violí, violoncel i piano
1904. Sonata fantasía (piano). Adagio cantabile, Allegro violento. Durada 15 minuts.
1906. Sonata per a violí i piano. Allegro moderato (7 minuts), Adagio grave (7 minuts), Lento /Molto vivace e appasionato (8 minuts). Estrenada el 25 de juny de 1926. És una mostra d’enginy de Pahissa i de la riquesa inventiva que el capacita per a imaginar mons sonors propis rics i densos i va molt més enllà del que eren capaços els seus contemparanis.a violí i piano a la Sala Mozart.
1916. Seis pequeñas fugas a dos voces (piano). Durada 11 minuts. La primera està en fa major, la segona en re menor, la tercera en fa natural menor, la quarta en fa sol natural major, la cinquena en do natural menor i la sisena en mode frigi.
1916. Preludio (piano)
1916-1919. Escenes catalanes (piano) Cant de muntanya (1916), Fent camí (1917), Barcarola (Cançó del mar) (1919). Durant el mes de febrer de 1925 la pianista Maria Carratalà, la qual féu una destacable tasca de difusió de l’obra musical i intel·lectual de Pahissa, donà un recital a la Sala Mozart de Barcelona amb obres de clàssics i una tercera part del programa dedicada al repertori català, en que interpretà les “Escenes catalanes” de Pahissa.
1917. Preludio y grandes fugas a dos voces (piano)
1917-1921. Peces espirituals (piano) Imatge (1921), Nit de somnis (1918), Romança estil segle XIX (1917). Durada 14,30 minuts. Fou interpretat per Maria Carratalà el mes de maig de 1925 a la Sala Mozart de Barcelona.
1918. Seis pequeñas fugas a tres voces (piano)
1921. Fulles d'àlbum (Breus dedicatòries musicals, esborranys a l'Arxiu J. Pahissa)
1919. Petita suite (vn, vla, cello i cbaix e 4 parts) (Transcripció de les Petites fugues a tres veus)
1933. Quartet (2 vn, vla i cello)
1937. Nocturno (Per a cello (o vn) i piano)
1939. Dos danzas catalanas (piano) (Tretes del ballet Noces a la muntanya, núm. II i IV)
1943. Piezas infantiles (piano)
1948. Pastoral (cello i piano)
1948. Melodía pastoral (vn, cello i piano)
1950. Melancolía (guitarra)
1951. Escenas románticas infantiles (piano)
1951. Piezas poéticas (piano)
1955. Noche de Navidad (piano) El desembre congelat
1956. Coral y aria (vn i cello)
1967. Canto de la tarde (per a guitarra)
S.d. Dos corals d'enyorament per a 4 violoncels
S.d. Adagio per a violí, violoncel i piano
S.d. Navarra d'Albéniz (piano)
S.d. Balada (vn. i piano, i per a v i piano)
S.d. Sonata trio (fl, ob i timbal)
S.d. Tres temas de recuerdos para guitarra (Transcripció per a piano)
S.d. Escénas románticas (piano)
S.d. Gabriela (piano)
S.d. Invocació, cant i ronda (arpa)

OBRES PER A SOLISTA VOCAL AMB ACOMPANYAMENT DE CAMBRA
1899. La porqueirola noble (veu i piano i per a 4 veus d'home)
1900. Humanal camí (veu i piano) (lletra Jaume Pahissa)
1900/1906. Balades (veu i piano). El vent de la tardor (1900) (traducció catalana d'Apel·les Mestres de l'Intermetzzo núm. 66 de Heinrich Heine, castellana de Joaquim Montaner), En somnis (1900) (traducció catalana d'Apel·les Mestres de l'Intermetzzo núm. 36 (47?) de Heinrich Heine, castellana de Joaquim Montaner), Liliana (1906) (Del Poema del Bosc d'Alexandre de Riquer, traducció castellana de Joaquim Montaner).
1900. La nit és muda i freda (veu i piano) (traducció catalana d'Apel·les Mestres de l'Intermetzzo núm. 66 de Heinrich Heine, castellana de Jaume Pahissa)
1908. Per un bes (veu i piano) (Poesia de Josep Lleonart)
1916. Cançó del lladre (veu i piano)
1920. El bastó (veu i piano) (Poesia Joan Pijoan, traducció francesa d'Alfons Maseras)
1922. Rosa (veu i piano; versió per a orq) (Lletra de Jaume Pahissa)
1925. Cançó de fada (veu i piano) (Poesia de Rossend Llates, traducció francesa de Max Alexandre)
1926. Invocació (En la nit de Nadal) (veu i piano) (Lletra de Josep Maria de Sagarra, traducció francesa de Max Alexandre)
1926. El record (veu i piano) (Poesia de Tomàs Garcés)
1927/1940. Sis cançons (veu i piano) (poesia castellana i catalana de Jaume Pahissa), L'enyor (1929), Cançó del mocador (1927), Un ventall (1929), Cançó de l'estudiant (1929) (poesia catalana de Carles Forges i castellana de Jaume Pahissa), La calesita (1939) (Poesia de Germán Berdiales), Canción de la vendimia (1940) (Premi del concurs per la festa de la verema de 1940 a Mendoza).
1930. Madrigal "A la manera de "El Tasso" (Per a s, ctalt i piano) (Poesia de J. López - Picó)
1931. La promesa (veu i piano)
1932. El cantor (veu i piano) (Sobre la Balada de Goethe, traducció de Josep Lleonart. Escrita juntament amb la de Mompou i Morera per celebrar el Centenari de Goethe)
1935. El cant del sol (veu i piano) (Text de Sant Francesc d'Assís, traducció catalana de Joaquim Casas Carbó)
1935. Blancs, negres, grocs (veu i piano) (Lletra de Joaquim Casas Carbó)
1937. "36-37" /1940) (veu i piano) (Datada a Barcelona el 1937, lletra de Jaume Pahissa; manuscrit amb data de novembre de 1940) (Hi ha una traducció catalana privada no venal, d'Eduald Vidal i Castellví)
1937. Lamento de la hermana (veu i piano) (arreglada de la Cantata a la tumba de Federico García Lorca el 1960 amb lletra d'Alfonso Reyes)
1940. Canciones populares catalanas (veu i piano) (traducció castellana de Jaume Pahissa). Cançó de la Pepa Galana. El noi de la mare. Lo cant dels aucells. Tunc-catatunc. Montanyes de Canigó (del poema de Jacint Verdaguer Canigó) El adiós de las hadas (del poema de Jacint Verdaguer Canigó)
1956. El peregrino (veu i piano) (poesia d'Enrique Larreta)
S.d. La Ilíada (veu i piano)
S.d. Clara (veu i piano)

MÚSICA CORAL
1902. La presó de Lleida (6 v.m.) (hi ha una versió per a cor a veus mixtes, corda i piano)
1902. El cant dels ocells (solo soprano, sopranos, contralts, tenors i 2 baixos)
1903. Amor Iesus (4 veu d'home) (Segons text de Xavier Viura)
1904. Anem (4 v.m.) (Lletra Mn. Jacint Verdaguer)
1904. Tres corrandas (4 v. h.) (segons lletra de Mn. Jacint Verdaguer) Cansat ja d'anar pel món Mariner, bon mariner. Ben abraçat a la creu
1904. Déus, déus meus (cor mixt)
1904. Et ambulant gentes (4 v. h.) (Segons text d'Isaïes (IX.3))
1904. Dos motetes (4 v. m.) (també a 4 v. m. i piano) Sitientes, venite ad aquas (Text d'Isaïes) Quomodo sedet sola (Lamentatio)
1905. Madrigal (4 v. m.) (Text de Jaume Pahissa) (CLIVIS)
1908. Ondina (cor d'homes i 2 arpes) (Text de Friedrich H. K. De la Motte-Fouqué) La sort. Cançó de Kuhlebron (per baríton, cor d'homes i 2 arpes)
1927. Himno cooperatista (cor mixt) (Lletra de Juan Salas Antón)
1929. La bandera (4 v. h.) (Lletra de Guimbernat) (transcripció a 4 v.m. d'Antoni Pérez Simó (CLIVIS)
1937. Aurora de esperanza (Música per al film, patocinat pel Sindicato de la Industria del Espectaculo CNT (S.I.E. Films) (el manuscrit del cor porta data del 31 de desembre de 1937)
1938. Himno (Primer Himno a Galicia, després Himno a la España Leal) (cor i orq.) (Versió per a piano i cor manuscrita, arranjada per Eudald Vidal com a Himne a l'Onze de Setembre (1994)
1941. Seis canciones españolas (cor a dues veus blanques) (adaptació lletres Jaume Pahissa) La filla del marxant (Catalunya) Saeta (Andalusia) (solo de soprano, soprano i contralt) Copla asturiana (Astúries) Canción del peregrino Galícia) La despedida (País Basc) L'hereu Riera (Catalunya)
1941. Cantos de los expatriados. Cor a 4 veus mixtes. Versió per 4 cello i cbaix (1937)
1941. Canción de la vendimia (La verema) (cor i piano) (Premi del concurs per la festa de la verema de 1940 a Mendoza)
1941. Canción del sueño (Canción del expatriado) (4 v. m.) (Versió per 4 cello i cbaix (1937)
1948. Endreça a la Capella Clàssica de Mallorca (per a cor mixt) (encarregada per Mn. Thomàs i estrenada el 7-12-1948)
1956. Dos canciones (2 veus de soprano i 2 veus de contralt) (també en versió per a 2 veus soprano i dues veus contralt i reducció piano) Tres morillas en Jaén (cor a 4 v, dos sopranos i dos contralts) ("Del cancionero popular español", anònim segle XV, transcripció i harmonització de Jaume Pahissa) Las mozas del lugar ("Canción en el estilo popular") (cor a 4 veus, dos sopranos i dos contralts) (Poesia i música de Jaume Pahissa)
1956. Dos madrigales (4 veus mixtes i reducció piano) Mejor es sufrir ("Del cancionero popular español", música de Juan del Encina (S. XV-XVI) (Transcripció i arranjament de Jaume Pahissa) Buen amor (Madrigal en estil clàssic obra de Jaume Pahissa)
1956. A la Verge Bruna de Montserrat (4 v. m.)
S.d. Amor meu (Madrigal per a cor de 4 v. m.)
Sd. Intermezzo núm. 66 (Per a cor d'homes, sobre un text de Heine (el mateix de la Balada)
S.d. L'himne a la pau (Poesia de Joaquim Casas Carbó)
S.d. Más vale trocar (4 v. m.) (lletra anònima)
S.d. Cançó (4 v. m.)
S.d. Montserrat (Per a cor)

 

 

amb el suport de
GdC