VICENT ASENCIO


BIOGRAFIA

PahissaVicent Asencio
(València 1908 - 1979)

Format a València i a Barcelona, on estudià amb Enric Morera i Frank Marshall, es traslladà posteriorment a Madrid, on rebé lliçons de Joaquín Turina i Ernesto Halffter. Ben aviat sentí una profunda admiració per l’obra de Manuel de Falla, que marcà tota la seva carrera i la seva predilecció pel ballet, com es constata en la seva primera obra important, Foc de festa (1926). Fou un dels impulsors de la renovació musical valenciana i, amb altres compositors, constituí el 1934 l’anomenat Grup dels Jóvens, que clamava per un nacionalisme musical modern. El 1943 es casà amb la també compositora Matilde Salvador, amb qui col·laborà en l’orquestració d’algunes obres. Dugué a terme també una important tasca pedagògica. El 1932 fundà amb Abelardo Mus, el Conservatori de Castelló, i des del 1953 fou professor al Conservatori de València. Té una important obra per a guitarra, de la qual cal destacar Elegia a Manuel de Falla (1946) o Sonatina (1949); per a ballet cal destacar també La casada infidel (1949), Preludi a la Dama d’Elx (1949), Sonada alegre (1954), Plany per a Manuel de Falla (1955) i Danses valencianes (1963). Aquesta darrera, escrita originalment per a piano, tingué diferents revisions; finalment en féu l’orquestració amb el títol de Quatre danses i una albada (1970), estrenada al Teatre Principal València el 1974. És una obra molt representativa del seu estil, d’un nacionalisme delicat i molt personal.

Jaume Carbonell i Guberna
Universitat de Barcelona

 

amb el suport de
GdC