Contacte:
Apartat de correus, 114
08349 Cabrera de Mar
Tel. 672 673 760
correu@galerada.cat

    

publicacions

publicacions

traduccions

serveis editorials


Distribuïdora:
NUS DE LLIBRES




L’art i la política de l’art

Xavier Barral i Altet


Prefaci, per Oriol Bohigas, pàgina 9
L’art als diaris, per Vicenç Villatoro, pàgina 11
Introducció, pàgina 13

I. L’ART I LA POLÍTICA: QUI MANA, pàgina 21

Art i nacionalisme, pàgina 23
Art i nació, pàgina 23
Importància de montserrat, pàgina 25
Existeix una arquitectura nacional?, pàgina 27

L’art de la política, pàgina 29
Mitterrand, arquitecte: un projecte cultural, pàgina 29
Mitterrand, arquitecte: museu, òpera, biblioteca, pàgina 31
Etnohistòria en el museu del president, pàgina 33
Atribucionisme i política, pàgina 35
Els polítics, els regals i l’art, pàgina 36
El gòtic català a Madrid: intercanvis desiguals massa arriscats, pàgina 38
París–Praga: trenta anys–sis segles, pàgina 39
Que es badin cent flors, que cent escoles rivalitzin, pàgina 40

El ball dels directors de museu, pàgina 43
El ball hispànic dels directors de museu, pàgina 43
Una línia d’exposicions per al MACBA, pàgina 45
Centres d’art contemporani: un cert desgavell, pàgina 46

Política barcelonina, pàgina 49
L’escut de Barcelona: una ocasió perduda, pàgina 49
Carta alegre a l’exalcalde Maragall, pàgina 51
Descurança monumental barcelonina, pàgina 54

Fer i desfer a barcelona, pàgina 57
Vigilem les Arenes, pàgina 57
Palaus del cinema, de la reclusió i de l’estiueig, pàgina 59
Atemptat contra l’art a la Model, pàgina 61
Del façanisme a l’intervencionisme urbà, pàgina 63
La plaça de Catalunya: un nyap històric, pàgina 65
La plaça de Catalunya: els dos vaixells, pàgina 67
Un temple-teatre dòric per a Catalunya, pàgina 69
Si Cerdà ressuscités…, pàgina 72

Política espanyolista, pàgina 74
Història unitària i poc art: un malson, pàgina 74
Queixar-se només és un plany, pàgina 77
Adquisicions d’obres d’art i nacionalisme, pàgina 79
Privatitzacions i altres vergonyosos desequilibris estatals, pàgina 80
Segregació artística a la Franja, pàgina 82
Drets de segregació postcolonial, pàgina 85

L’art i la guerra, pàgina 86
Croàcia: reconstruir la diferència, pàgina 86
Pillatge a l’antic Zaire, pàgina 88
Robar art en temps de guerra, pàgina 91

L’art i la collaboració, pàgina 93
El furt artístic més vergonyós, pàgina 93
L’art de la Victòria, pàgina 96
L’art de la collaboració, pàgina 98
Maillol, més enllà de la biografia ‘oficial’, pàgina 100

Polèmiques, pàgina 102
A favor, potser, del trasllat del «Guernica», pàgina 102
Contra l’autoflagellació cultural, pàgina 105
I si Manolo hagués estat un gran pintor?, pàgina 107

Capitals de l’art, pàgina 109
Capitalitat cultural, pàgina 109
Copenhaguen, capital efímera d’Europa, pàgina 111

II. MNAC, MACBA I ALTRES MUSEUS PER ACABAR, pàgina 115

S’acabarà un dia el MNAC?, pàgina 117
Fer el MNAC és possible i necessari, pàgina 117
Entre la recerca i la política, pàgina 120
Preparar els absis per al segle XXI, pàgina 126
Ell hauria fet el MNAC, pàgina 133

El romànic de Montjuïc, pàgina 135
L’obertura del romànic, pàgina 135
Defectes i alguna virtut major, pàgina 138

El museu del gòtic, pàgina 140
Gòtic més que romànic, pàgina 140
L’esdeveniment més important, pàgina 142
Criteris de restauració i de presentació, pàgina 144
Formes monumentals de la cultura, pàgina 147
El Palau Nacional per sempre, pàgina 149
Després del gòtic, pàgina 151
Anècdotes gòtiques, pàgina 154

Museu i museuets, pàgina 156
Arts i oficis, pàgina 156
La collecció Riera, pàgina 157
Cap a la normalització i el prestigi museístics, pàgina 158
Objectius per a un museu, pàgina 161
En defensa d’Alexandre Cirici i Pellicer, pàgina 163
Els dos models, pàgina 165
Fer un museu d’art contemporani, pàgina 168

El tortuós camí del MACBA, pàgina 170
Desconcertant MACBA, pàgina 170
Un procés irreversible, pàgina 172
A favor dels cinquanta, pàgina 175
Explicar l’art català, pàgina 177
La generació oblidada, pàgina 179

Museus i arquitectures per al segle XXI, pàgina 181
Berlín: fer futur del passat i la memòria, pàgina 181
MACBA: cal deixar-lo buit? O elogi de l’arquitectura, pàgina 184
Bilbao: un deu d’arquitectura, una incògnita de museu, pàgina 186
No hi ha idees per al Prado?, pàgina 189
D’Estocolm al Prado: arquitectura i museus, pàgina 191
Decoració i remodelació a l’Hospitalet, pàgina 193
La fi dels grans museus?, pàgina 195
Passejant pel Museu del Prado, pàgina 197
Miscellània d’arquitectura 99, pàgina 199

III. COLLECCIONAR, VENDRE I EXPOSAR ART, pàgina 203

L’art de vendre l’art, pàgina 205
Galeries i marxants: memòria de l’art, pàgina 205
En la mort de Joan Gaspar, pàgina 205
Saber vendre l’art, pàgina 207
El Cadaqués artístic s’enriqueix amb una nova sala, pàgina 209
Dispersar Dora Maar i no comprar, pàgina 210
Subhasta Windsor: poc art i molta nostàlgia, pàgina 213
En la mort de Francesc Draper, marxant de les avantguardes, pàgina 214

Exposar en els museus, pàgina 215
Amuntegament i ordre, pàgina 215
Empremta folchitorresiana, pàgina 217
Preocupació per la llum, pàgina 219
Els diàfans trenta, pàgina 222
Qüestions de gust, pàgina 223
L’art d’emmarcar l’art, pàgina 225
Egipte al Louvre, pàgina 227

Exposar les colleccions, pàgina 230
Meditacions sobre la collecció Cambó, pàgina 230
L’art de comprar i de donar l’art, pàgina 232
Colleccions privades: museus alternatius, pàgina 234
Deontologia dels préstecs d’obres d’art, pàgina 236
Exposicions promocionals, pàgina 239
Refer una exposició: Chardin 1979-1999, pàgina 240

Arts primeres, primitives i colonització, pàgina 242
Àfrica a París, pàgina 242
Arts primitives o arts primordials, pàgina 244
El museu de les arts primeres, pàgina 246
Museografia i drets de l’home, pàgina 248
En defensa del Museu Darder (amb boiximà inclòs), pàgina 249
Senyor alcalde: no descolleccioni!, pàgina 251
Obres mestres i museus postcolonials, pàgina 254

Festes majors de l’art contemporani, pàgina 255
Balanç de Venècia, pàgina 255
Quin futur per a la FIAC?, pàgina 257
Catalunya necessita una FIAC, pàgina 260
Arco troba la seva identitat, pàgina 262
Una Documenta per a llegir, pàgina 264
L’espai natural d’Arco, pàgina 266
Transformar en art una habitació d’hotel, pàgina 268
Qui ha conegut Rosa Mir?, pàgina 269
New Art 98: un canvi d’hotel poc profitós, pàgina 271
Artexpo: la necessitat de progressar, pàgina 272

Exposar l’arquitectura, pàgina 274
Arquitectures exposades, pàgina 274
‘De Architectura’, pàgina 276

Temes tabú, pàgina 278
Era negra la Mare de Déu de Montserrat?, pàgina 278
La imatge misteriosa del silenci de Crist, pàgina 280
Reconstituir humans per als museus, pàgina 282
Falsos de museus, pàgina 284
Retorns de conseqüències insospitades, pàgina 286

IV. L’ART DELS ARTISTES, pàgina 289

Picasso, el més gran, pàgina 291
Increïble Picasso (amb les dones i l’art), pàgina 291
Català, negre i fotògraf, pàgina 293
El més gran de tots, pàgina 295
Tres estius decisius, pàgina 297
El prestigi d’exposar Picasso a Barcelona, pàgina 299

Dalí un boig?, pàgina 301
Daliniana, pàgina 301
Cadaqués, Dalí, Púbol..., pàgina 303

Tàpies, el més jove i coherent, pàgina 306
Tàpies, realitat contemporània, pàgina 306
Hem oblidat el ‘Mitjó’?, pàgina 307
Coherència tapiesiana, pàgina 309
El cartell del Barça de Tàpies, pàgina 312
Dibuixar no és tan sols dibuixar: el Tàpies més complet, pàgina 314
La imatge més eròtica i ambigua, pàgina 316

Ràfols-Casamada: poeta de l’art, pàgina 318
Pintura i mots per a ordenar les coses, pàgina 318
Entre sensació i creació, pàgina 320
Arran de platja lluny en temps, pàgina 322
Miralls d’artista, pàgina 326

Brossa, primer i darrer, pàgina329
Brossa: paradoxa de l’art català, pàgina 329
Escultor accelerat, pàgina 330
El darrer cartell de Joan Brossa, pàgina 332

Celebracions, pàgina 333
Cézanne: l’harmonia de la natura, pàgina 333
L’hora de Josep Pijoan, pàgina 336
Brancusi: sòcols i museus d’artista, pàgina 338
Fontana: foradar i tallar la tela, pàgina 340
Rothko, pàgina 341
Quatre homenatges, pàgina 343

Itineraris, pàgina 345
Sincretisme alexandrí a Agde, pàgina 345
Selecció europea (estiu del 96), pàgina 347
Viatge a Provença, pàgina 349
Diàlegs artístics per a un millenni, pàgina 352

Adéus, pàgina 354
Meyer Schapiro: la millor tradició americana, pàgina 354
Duby: l’art des de la història, pàgina 356
Català-Roca: «Quan fas una foto, impressiones allò que veus», pàgina 359
Perich: dibuixar amb humor la vida, pàgina 361
Que parlin els morts: Aranguren, Mainar, Rueda, pàgina 363
L’exili de Manuel Viusà, pàgina 364
Lyotard: el profeta de l’energia artística, pàgina 365
Miserachs: belligerant defensor del patrimoni, pàgina 366
Record de Fornells-Pla, pàgina 367

Diàleg amb Oriol Bohigas, pàgina 368
El Museu Clarà no ha de desaparèixer, pàgina 368
Museu i museuets (en resposta a Oriol Bohigas), pàgina 370
Museus i política: el ‘cas Clarà’, pàgina 372
Arquitectura, república i modernitat, pàgina 374

Diàleg amb Antoni Llena, pàgina 377
L’art contemporani no és un bluf, pàgina 377
Superar la distància d’un pinzell, pàgina 378
El cartell de la UCE 98, pàgina 380
Beth Galí i Antoni Llena: intuïció pictòrica i arquitectura, pàgina 381

Retrats d’artistes, pàgina 383
Generacions de Vila, pàgina 383
Grau-Garriga: un exili artístic voluntari, pàgina 385
Hernández Pijuan: pintar i tancar el blanc, pàgina 387
Paraules d’artista (Plensa), pàgina 389
Les referències de l’artista (Perejaume), pàgina 391
Representar la natura fora del marc del quadre, pàgina 393
Acariciar i ferir el marbre (Blanc), pàgina 396
Pintar i exposar a Cadaqués (Carbó), pàgina 397

La generació catalana del 2000, pàgina 399
Eulàlia Valldosera, pàgina 399
Jordi Alcaraz: pintura en moviment, pàgina 401
Susy Gómez: crear un espai per al dubte, pàgina 403
Àxel Oliveres = emoció, identitat i memòria, pàgina 405
Anna Comellas: trencar la bidimensionalitat del gravat, pàgina 407
Arbós: redefinició rigorosa de l’espai, pàgina 409

V. PAUTES PER A LA HISTÒRIA DE L’ART, pàgina 413

El plaer de l’escriptura, pàgina 415
Escriptures d’art per a l’estiu, pàgina 415
Facsímils i «reprints», pàgina 417
El llegat artístic de Malraux, pàgina 419
Udol per la «Beat Generation», pàgina 422
1898: Mallarmé, pàgina 424
Una nova línia de publicacions arqueològiques, pàgina 426
Balzac i els artistes, pàgina 427
Només Rafael Alberti, pàgina 428
Josep Pla i l’art, pàgina 430

Instruments de l’art, pàgina 432
Catàlegs de pes, pàgina 432
El llibre d’art no vol morir, pàgina 434
Promoure el llibre d’art en català, pàgina 437
Inventaris i revistes, pàgina 439

Passió per l’edat mitjana, pàgina 442
Esdeveniments medievals, pàgina 442
Sant Marc: 900 anys, pàgina 444
Esmalts medievals de Llemotges, pàgina 445
En record de Joan Ainaud, pàgina 445
El taller dels Bassa i el mite de Pedralbes, pàgina 447
Pisanello, pàgina 450
Gust per l’edat mitjana, pàgina 452
L’art sota els reis maleïts, pàgina 454
Catalunya i el món fa mil anys, pàgina 456

Models europeus, pàgina 459
Lotto: un recorregut italià, pàgina 459
Aspectes del neoclassicisme, pàgina 460
Japonismes, pàgina 463
Per Pasqua: simbolismes, pàgina 465
Una manifestació artística que fou incompresa, pàgina 467
Centenari surrealista, pàgina 468
Intercanvis culturals en pintura, pàgina 470

Retrobar el segle XX, pàgina 472
La bellesa és imatge de perfecció possible, pàgina 472
París romàntic, pàgina 474
Balanç de l’Any Goya, pàgina 476
Viatges arqueològics i pintorescos, pàgina 479
Redescobrir Lorenzale, pàgina 481
Exposicions fàcils, pàgina 483
Courbet promotor de Courbet, pàgina 485

Figuració i abstraccció, pàgina 487
1948 o 1955, pàgina 487
Saura: l’any 1957, pàgina 489
Dues direccions essencials del segle XX, pàgina 490
Tornarà el paisatge?, pàgina 493
Desmitificar Togores, pàgina 494
Veus en el desert, pàgina 497
Té sentit reivindicar el realisme artístic?, pàgina 499

Construcció pictòrica, pàgina 501
Grans formats, pàgina 501
Constructivisme: matèria, espai i moviment, pàgina 503
Un quadre és el contrari d’una paret, pàgina 505
Fet amb verticals i horitzontals, pàgina 507

Art català i art internacional, pàgina 509
Imatges de l’Islam en clau catalana, pàgina 509
Antoni Fabrés a Mèxic, pàgina 511
1898: Cuba, pàgina 511
El noucentisme artístic al marge de la modernitat, pàgina 513
Art contemporani i identitat collectiva, pàgina 515
Volem novè art en català, pàgina 517

Delícies de l’art, pàgina 519
Per Nadal: figuracions d’illusió, pàgina 519
Reflexions contemporànies, pàgina 522
Del cos immortalitzat al cos recreat, pàgina 524
Joguina i pintura, pàgina 526
L’art i la vida, pàgina 528

L’art més inesperat, pàgina 530
L’art del Barça, pàgina 530
Hagiografia contemporània, pàgina 532
A bodes em conviden, pàgina 535
Esculpir el cos amb roba, pàgina 537
Simfonia de colors al Mundial, pàgina 540
Veus contra la cacofonia, pàgina 542
Europa festeja Lebel, pàgina 544

VI. ALERTA MÀXIMA AL PATRIMONI, pàgina 547

Arqueologia i cultura, pàgina 549
Reflexions arqueològiques, pàgina 549
El ‘cavaller pintat’: barceloní o romà?, pàgina 552
La primitiva basílica episcopal de Barcelona, qüestionada, pàgina 553
Tarradell: arqueologia i cultura, pàgina 556

El romànic català, realitat o ficció, pàgina 558
Una malaltia vella i coneguda, pàgina 558
El romànic català: realitat i ficció, pàgina 560
Repintar Sant Joan de Boí, pàgina 562
Una nova mirada, pàgina 564
Restaurar: Reproduir: Reconstruir, pàgina 566

Descobertes, pàgina 569
La prehistòria, a debat, pàgina 569
Noves dades sobre la catedral romànica de Girona, pàgina 571
Un nou pintor francès del segle XVII, pàgina 574
Retrobar els colors del passat, pàgina 575

Qüestions patrimonials, pàgina 578
De Florència a Assís: alerta màxima al patrimoni, pàgina 578
Comprar art per subscripció, pàgina 580
Sobre el patrimoni monumental, pàgina 583
Constituir avui la memòria de demà, pàgina 585
Radicalment decebut pel Liceu (I), pàgina 587
Radicalment decebut pel Liceu (i II), pàgina 590

Arquitectes d’aquí a fora, pàgina 592
Cosir les ciutats, pàgina 594
Imposar urbanitat a l’urbs, pàgina 594

L ’art en perill, pàgina 596
El primer cristianisme de Tarragona en perill, pàgina 596
Pregària per Valldigna, pàgina 598
El risc calculat de les grans exposicions, pàgina 599
El Parlament de Bretanya, restaurat, pàgina 600

Robatoris, incendis i altres desgràcies, pàgina 602
Robar el ‘Beatus’ de la Seu d’Urgell, pàgina 602
Robar un ‘Beatus’, robar als museus de Catalunya, pàgina 604
Un exemple, pàgina 607
Robar en esglésies, arxius i biblioteques, pàgina 607
No tot el Liceu és reconstituïble, pàgina 610
El foc regenerador de l’art, pàgina 611

Monuments per a destruir?, pàgina 613
L’antiobra mestra, pàgina 613
L’antimedieval, pàgina 615
L’antimodernisme, pàgina 617
L’antiprogrés, pàgina 619
L’anticoherència, pàgina 621
L’antillibertat, pàgina 622
L’antidestrucció, pàgina 624

L’art religiós pot ser modern?, pàgina 626
Lascaux: religió i cultura al paleolític superior, pàgina 626
L’art religiós pot ser modern?, pàgina 628
El temple del Camp de l’Arpa, pàgina 630
La catedral de l’any 2000, pàgina 632
El Papa parla als artistes, pàgina 635

Per fi la fotografia, pàgina 637
Fotografia i patrimoni, pàgina 637
Fotoperiodisme: risc i art d’un instant, pàgina 639
Patrimoni primaveral en blanc i negre, pàgina 641
Per fi, la fotografia, pàgina 643
Nu pertorbador i patrimoni fotogràfic, pàgina 645
Quadres vius o fantasies històriques, pàgina 648

Disseny del segle, pàgina 650
Giralt-Miracle: jardiner d’abecedaris, pàgina 650
Automòbil: disseny del segle, pàgina 652

Institucions que ens falten, pàgina 654
Un lloc per a la història de l’art, pàgina 654
Una vitrina a Roma, pàgina 656
Una escola per al patrimoni, pàgina 658
Un centre transpirinenc europeu, pàgina 660
Tres òrgans de control, pàgina 662
Voluntat política, pàgina 665

ÍNDEX ONOMÀSTIC, pàgina 669




El vostre cistell  


Loading