El tractor, vermell com la sang, que revolucionà el camp els darrers anys cinquanta esdevé el motor de la desgràcia al mas Miravalls i desferma l’odi entre germans, en una comarca d’interior, sense cap altre nucli urbà que un grapat de masies disseminades. La guerra, un espòs que no n’ha tornat, tres fills, la soledat consolada, l’accident, un testament que ningú no sap o no vol llegir, els pins de l’obaga, la serradora, l’odi incontrolable o la Guàrdia Civil a l’encalç de qui s’embosca fan que, com l’envestida del porc senglar en sentir-se acorralat, aparegui instintivament l’afany de supervivència en un món declaradament advers. Antoni Pladevall torna a desplegar els recursos narratius de la llengua viva per dur-nos a un passat proper i alhora feréstec, atrapat en la psicologia d’uns personatges estridents enmig de la quietud d’uns boscos i uns camps de blat on, gairebé mai, no passa res.

PVP 11,00 €
ISBN: 84-932998-1-2
Primera edició: març 2003

Antoni Pladevall i Arumí

(Taradell, Osona, 1961), és doctor en filologia clàssica i professor de grec i de llatí. Membre del consell de redacció de la revista de poesia Home Zero (1978-1984), d’una banda ha participat en els llibres col·lectius 6 poetes 83 (Premi Amadeu Oller 1983) i 25 poetes del premi Amadeu Oller 1964-1989 (1989), i de l’altra, ha publicat ressenyes i articles de tema literari en revistes com Reduccions, Revista de Catalunya, Els Marges i Serra d’Or.

S’inicià en la narrativa amb el dietari La mentida original (2000), «un luxe de llibertat del text, que no és novel·la ni assaig ni poesia ni llibre de viatges, però que conté de tot, amb minucioses descripcions i delícies de pensaments» segons Pep Rosanes (Avui). Prosseguí amb la novel·la La lliça bruta (Galerada, 2001), que comptà amb una molt bona acollida de crítica i públic. Així doncs, Julià Guillamon (La Vanguardia) ha dit que es tracta «d’una novel·la diferent, escrita en un català dens però molt llegidor», Albert Canadell (El 9 Nou) afirma que és «una obra històrica on preval per sobre de tot el retrat tempestuós d’un món rural que va morint», que destaca «per la seva riquesa lingüística, el domini sintàctic, l’argument ben travat i l’estil concís que aglutina erudició i una parla col·loquial amarada de vocabulari camperol en vies d’extinció», i Miquel Vilardell (Avui) s’hi refereix com «una novel·la magnífica que col·loca de ple l’autor entre els narradors catalans a tenir en compte a partir d’ara».

És autor també de La il·lustració a Vic: Les aportacions de Francesc de Veyan i Mola i Llucià Gallisà i Costa (Galerada, 2000), que parteix de la tesi doctoral que, dirigida pel llatinista Marc Mayer, presentà l’any 1999 a la Universitat Autònoma de Barcelona. L’interès de l’autor per la historiografia cultural vigatana i catalana en general s’inicià amb la tesi de llicenciatura, encara inèdita, Catàleg d’impresos d’autors clàssics grecollatins de la Biblioteca Episcopal de Vic: Estudi preliminar (1985), i ha continuat esporàdicament en forma d’articles en tribunes com Llengua & Literatura, Anuari Verdaguer i, sobretot, Ausa, la revista que edita el Patronat d’Estudis Osonencs i de la qual ell mateix fou director entre 1990 i 1994.

Acaba de publicar Quaderns de Can Garbells (2002), una evocació poètica on l’autor converteix «en literatura la seva pròpia realitat immediata» — en paraules de Ramon Farrés al pròleg —, un món que traspua al llarg de totes les seves obres i que reprèn, amb tota la capacitat d’anàlisi psicològica del món rural, la riquesa lingüística i l’habilitat sintàctica, també a Massey Ferguson 35.