El professor universitari, instal·lat al difamat Midwest americà, observa com el record de Catalunya, les diferències i les similituds culturals, li han condicionat la manera d’entendre el món. La tassa de cafè sense fons, el sentit de l’espectacle en el futbol i el football, l’arquitectura per catàleg, la pèrdua de negror del jazz, la sardana sense entrada ni envelat, el Ku Klux Klan i la fascinació per la lletra 'k’, les visions edèniques de la naturalesa, el caganer, els conceptes de nigger i xarnego, quan els músics decidiren posar-se frac, la revista People i la Patum, casar-se i morir-se, el sexe i el flirt, la projecció internacional de la cuina catalana, el Halloween i Tots Sants, els hiverns grisos al Midwest, Carner i la literatura d’exili... Els catalans tenim 'dolents’ de debò, com les altres cultures? Vet ací un reguitzell de qüestions que, més que una resposta, clamen per un raonament. Josep Miquel Sobrer sap trobar-hi els replecs inesperats que ens faran entendre la literatura, més enllà dels gèneres, com un plaer.

PVP 15,00 €
ISBN: 978-84-934164-9-2
Primera edició: maig 2006

(Barcelona 1944), llicenciat en filologia romànica per la Universitat de Barcelona, començà a arrossegar-se pels campus universitaris americans a finals dels anys seixanta (es doctorà a la Universitat d’Oregon), i encara s’hi aguanta (és professor de català i castellà a la Universitat d’Indiana). És coeditor de la Catalan Review (òrgan de la North American Catalan Society). Durant les estones que li deixa lliure guanyar-se la vida i perdre el temps, es dedica a escriure amb l’esperança de poder arribar a esbrinar algun dia quin és el prefix que més escau a les versions que plomeja: aversions, conversions, inversions, malversions, perversions, reversions... Entre altres papers ha publicat El llibre dels oracles (1988) i diversos estudis acadèmics sobre literatura catalana. Ha exercit de traductor, amb versions al català de John Donne, H.G. Wells, Mervyn Peake i Sylvia Plath, entre altres; i a l’anglès de diversos autors catalans. La seva traducció més recent ha estat la versió anglesa de Mirall trencat (A Broken Mirror) de Mercè Rodoreda (University of Nebraska Press, 2006). Ha escrit assaigs per al diari The Herald Times, de la ciutat on viu, i col·labora a la ràdio wfhb amb una columna setmanal.