Josep Anselm Clavé (Barcelona 1824 – 1874) ha estat una figura excepcional, sobretot en la perspectiva dels 125 anys de la seva mort: poques vegades un autor català ha despertat entre els coetanis una impressió tan profunda i durable. Com a impulsor del cant coral a Catalunya, ha tingut una influència tan gran, que ha arribat a la categoria de mite. Fou un home polifacètic i d’una vitalitat extraordinària: músic, empresari de concerts, home compromès amb el republicanisme i molt influent entre la classe obrera, poeta, escriptor, polemista...
Malgrat tot, la proposta de fer un estudi sobre la vida i l’obra de Clavé només tenia viabilitat si es procedia per un camí nou: de primer, recollir la documentació referida als fets en què Clavé havia intervingut i, després, oferir una visió global de la figura que obviés la continuada adulació i mirés de fer-ne objectives la figura i l’obra. Calia a tot preu desfer errors i apreciacions acceptades sense rigor i encarar la recollida de dades amb voluntat de globalització, de manera que permetés apreciar totes les facetes de l’obra claveriana.
Segons diu Xosé Aviñoa al prefaci: «La interpretació a què aboca una recollida de dades tan exhaustiva és, naturalment, nova i molt interessant; nova perquè no hi ha hagut un treball d’aquest calibre sobre Clavé... Ens trobem, doncs, davant d’una obra que hauríem de titllar de definitiva.»

PVP 29,75 €
ISBN: 84-922737-1-3
Primera edició: març 2000

Jaume Carbonell i Guberna

(Barcelona, 1963), es va llicenciar en història de l’art a la Universitat de Barcelona el 1987, i s’hi va doctorar el 1996 amb la tesi Josep Anselm Clavé i les societats corals a Catalunya (1850-1874). El present llibre n’és un resum. L’esmentada tesi es va poder dur a terme gràcies a la beca per a estudis de Musicologia de la Fundació Güell concedida el 1992, va merèixer la màxima qualificació i el Premi Extraordinari de Doctorat corresponent a l’any acadèmic 1995–96.

És professor d’història de la música a la Universitat de Barcelona, on també desenvolupa una tasca investigadora en l’estudi de la música catalana dels segles XIX–XX i específicament en l’àmbit del cant coral a través del Grup de Recerca sobre la Història de les Associacions Corals a Espanya, en què intervenen diverses universitats de l’estat.

És coordinador dels cursos de música de la Universitat Catalana d’Estiu, de Prada de Conflent.

Ha participat en diversos congressos i trobades científiques entorn el fenomen musical i específicament la història del moviment coral. I ha publicat nombrosos treballs a reculls, actes i miscel·lànies, i articles a revistes com ara L’Avenç, Revista Musical Catalana, Revista de Catalunya, Revista de Musicología, Bulletin de l’Histoire Contemporaine de l’Espagne o Catalan Review. Ha coordinat l’edició del recull Els orígens de les associacions corals a Espanya (1998) i és coautor del llibre Festa i música arran de mar (1999). És col·laborador de la Història de la música catalana, valenciana i balear d’Edicions 62, i de l’Enciclopèdia Catalana de la música, d’Enciclopèdia Catalana.

SUMARI

Abreviatures utilitzades, pàgina 8
Prefaci, pàgina 9

I. SOCIETAT I CULTURA A LA CATALUNYA DE MITJAN SEGLE XIX

La industrialització i la formació de la classe obrera barcelonina, pàgina 17

Creixement industrial i demografia, pàgina 17
Condicions de vida i treball, pàgina 21
Cooperativisme i associacionisme obrer, pàgina 27

La cultura i la música popular a Catalunya de mijan segle XIX

Els romanços, pàgina 34
La figura del romançaire o distribuïdor de romanços, pàgina 37
Romanços i cultura burgesa. La consideracio social del romanç, pàgina 39

Conjunts vocals i instrumentals, pàgina 44

Els balls de saló. Associacionisme i música coral, pàgina 45
Balls corejats, pàgina 48
Continua el ball però sense cor, pàgina 49
Balls al Passeig de Gràcia i altres recintes de lleure, pàgina 52
Les societats de pagesos i artesans, pàgina 53
Pere Tolosa, promotor d’iniciatives musicals, pàgina 53

Altres manifestacions corals, pàgina 54

L’activitat musical de Josep Anselm Clavé fins el 1850. La aurora 1845-1850, pàgina 57

Apunts biogràfics, pàgina 57

Les primeres activitats polítiques de Clavé, pàgina 58

El primer Clavé músic. El procés de formació de La Aurora, pàgina 64
Els Cantors de Banyeres, pàgina 64
Els grups de caramelles, pàgina 70
Grups del tipus rondalla o estudiantina. Cors efímers, pàgina 74

Activitats i repertori de La Aurora, pàgina 77
«El cantor de las Hermosas», pàgina 80

II. LA FORMACIÓ DE LES PRIMERES SOCIETATS CORALS DURANT EL PERÍODE 1850-1859

La societat coral La Fraternidad i els primers anys a Barcelona durant el període 1850-1852, pàgina 87

La fundació de La Fraternidad, pàgina 87

L’activitat musical. Les actuacions entre 1850-1852, pàgina 88
Balls fraternals, pàgina 89

Altres balls corejats i actuacions corals a Barcelona entre 1852–1853, pàgina 96
Balls corejats al Tívoli, pàgina 96
Els Cantors de Banyeres tornen a Barcelona, pàgina 98

Actuacions de La Fraternidad als Jardins de la Nimfa durant el 1853, pàgina 99
Els primers conflictes amb el poder, pàgina 102
L’Orfeón Barcelonés, pàgina 106
Altres actuacions de La Fraternidad durant el 1853, pàgina 106

La Fraternidad es trasllada als Camps Elisis. Temporada 1853–1854, pàgina 107
Barcelona, una ciutat morta. El còlera del 1854, pàgina 112

Temporada 1854–1855 als Camps Elisis, pàgina 114

Temporada 1855–1856 als Camps Elisis, pàgina 117

Retorn de La Fraternidad als Jardins de la Nimfa el 1856, pàgina 122
La conflictivitat entre 1855–1856, pàgina 124
La repressió del general Zapatero i la deportació de Clavé, pàgina 126

Les programacions de La Fraternidad durant el període 1850–1856, pàgina 129

La represa i els primers anys de la Societat Coral Euterpe 1857–1859, pàgina 135

La Societat Coral Euterpe, pàgina 136

Els jardins d’Euterpe, pàgina 138

Actuacions de la Societat Coral Euterpe als Jardins d’Euterpe, pàgina 140
Les programacions de la temporada 1857. Introducció de veus mixtes i cors d’òpera als concerts de la Societat Coral Euterpe, pàgina 143

Temporada 1858 als Jardins d’Euterpe, pàgina 146
Altres activitats musicals durant el 1858, pàgina 152
Les programacions de la temporada 1858. L’interès per l’òpera catalana, pàgina 154

Temporada 1859 als Jardins d’Euterpe, pàgina 156
Altres activitats musicals durant el 1859, pàgina 165
Altres empreses de Clavé durant la temporada, pàgina 170
Les programacions de la temporada 1859, pàgina 175

Altres societats corals a Barcelona durant el període 1850-1859, pàgina 179

Societats corals de durada puntual entre 1850 i 1857, pàgina 180

Societats corals consolidades, pàgina 184
Colla del Carrer Mitjà. Societat Coral Alba, pàgina 185
La Lira, pàgina 186
Amigos Tintoreros, pàgina 187
Esmeralda, pàgina 189
La Palma Barcelonesa, pàgina 190

L’expansió del moviment coral pels pobles del pla de Barcelona: 1850–1859, pàgina 193

Gràcia, pàgina 194
Iris de Gràcia, pàgina 194
Altres cors a Gràcia durant aquest període, pàgina 196

Sants, Hostafrancs i La Bordeta, pàgina 197

Sant Martí de Provençals, pàgina 199

Sant Andreu de Palomar, pàgina 200

L’expansió per les comarques catalanes durant el període 1850–1859, pàgina 209

El Barcelonès, pàgina 210
L’Hospitalet de Llobregat, pàgina 210
Sant Just Desvern, pàgina 211
Badalona, pàgina 211

El Baix Llobregat, pàgina 216
Sant Feliu de Llobregat, pàgina 216
Cornellà, pàgina 217
Sant Joan Despí, pàgina 217

El Vallès, pàgina 219
Sabadell, pàgina 219
Terrassa, pàgina 221

El Garraf, pàgina 222
Vilanova i la Geltrú, pàgina 222

El Maresme, pàgina 225
Mataró, pàgina 225
Vilassar de Dalt, pàgina 225

Brots corals amb caràcter dispers, pàgina 225
Olot, pàgina 226
Figueres, pàgina 227
Manresa, pàgina 228

III. EL DESENVOLUPAMENT CORAL DURANT EL PERÍODE 1860–1864

La Societat Coral Euterpe durant el període 1860-1864, pàgina 233

Actuacions de la Societat Coral Euterpe als Jardns d’Euterpe. Temporada 1860, pàgina 233
Altres activitats musicals durant el 1860, pàgina 238
Les festes per la victòria d’Àfrica, pàgina 240
La vinguda de la família reial a Barcelona, pàgina 243
Les programacions de la temporada 1860. L’interès per la sardana, pàgina 247

Temporada 1861 als Jardins d’Euterpe, pàgina 252
Altres actuacions de la Societat Coral Euterpe durant el 1861, pàgina 259
Les programacions de la temporada 1861, pàgina 261

Temporada 1862 als Camps Elisis, pàgina 263
Altres actuacions de la Societat Coral Euterpe durant el 1862, pàgina 275
Les programacions de la temporada 1862. L’estrena de Wagner, pàgina 280

Temporada 1863 als Camps Elisis, pàgina 288
Altres actuacions de la Societat Coral Euterpe durant el 1863, pàgina 298
L’expedició a Madrid, pàgina 300
La visita d’Emilio Castelar, pàgina 307
Altres actuacions, pàgina 308
Les programacions de la temporada 1863, pàgina 311

Temporada 1864 als Camps Elisis, pàgina 313
Altres actuacions de la Societat Coral Euterpe durant el 1864, pàgina 324
Les programacions de la temporada 1864, pàgina 327

Altres societats corals a Barcelona durant el període 1860-1864, pàgina 331

L’Asociación Euterpense a Barcelona, pàgina 332
Amigos Tintoreros, pàgina 332
Ateneo Catalán de la Clase Obrera, pàgina 336
Casino Artesano de La Barceloneta, pàgina 337

L’organització coral de Ramon Bartomeus, pàgina 338
Esmeralda, pàgina 338
La Lira, pàgina 342
Altres societats corals del cercle de Ramon Bartomeus, pàgina 343
Altres manifestacions corals, pàgina 344

Societats Corals del pla de Barcelona durant el període 1860–1864, pàgina 347

Gràcia, pàgina 347
La Fraternidad, pàgina 348
El Lirio, pàgina 353

Sants, pàgina 355
El Porvenir, pàgina 355
Alborada, pàgina 359

Hostafrancs, pàgina 360
El Laurel, pàgina 360
Obreros, pàgina 362
Azucena, pàgina 363

Sant Martí de Provençals, pàgina 363
Apolo, pàgina 364

Sant Andreu del Palomar, pàgina 364
La Paz, pàgina 364

Sarrià i Sant Gervasi, pàgina 365
La Aurora de Sarrià, pàgina 366

Societats Corals a les comarques catalanes durant el període 1860–1864, pàgina 369

Les societats corals a les comarques entorn Barcelona durant el període 1860–1864. El Barcelonès, Baix Llobregat, Vallès i Maresme, pàgina 369
L’Hospitalet de Llobregat, pàgina 369
Sant Just Desvern, pàgina 371
Esplugues de Llobregat, pàgina 372
Badalona, pàgina 372
Sant Feliu de Llobregat, pàgina 373
Sant Joan Despí, pàgina 375
Sant Vicenç dels Horts, pàgina 377
Cornellà, pàgina 377
Sant Boi de Llobregat, pàgina 378
Martorell, pàgina 379
Esparreguera, pàgina 381
Altres societats corals del Baix Llobregat durant el període 1860–1864, pàgina 382
Sabadell, pàgina 383
Terrassa, pàgina 386
Caldes de Montbui, pàgina 389
Rubí, pàgina 392
Castellterçol, pàgina 393
Altres societats corals del Vallès durant el període 1860–1864, pàgina 394
Mataró, pàgina 395
Arenys de Mar, pàgina 397
Canet de Mar, pàgina 399
Vilassar de Dalt, pàgina 399
Alella, pàgina 401
Teià, pàgina 401

Societats corals a les comarques de la Catalunya central durant el període 1860–1864. Anoia, Bages, Berguedà i Osona, pàgina 403
Igualada, pàgina 403
Capellades, pàgina 405
Manresa, pàgina 407
Moià, pàgina 411
Sallent, pàgina 413
Berga, pàgina 415
Vic, pàgina 416
Manlleu, pàgina 421

Societats corals a les comarques del nord de Catalunya durant el període 1860–1864. L’Empordà, Gironès, la Selva, la Garrotxa i altres brots puntuals, pàgina 422
Figueres, pàgina 422
Altres societats corals empordaneses durant el període 1860–1864, pàgina 426
Girona, pàgina 428
Llagostera, pàgina 429
Altres societats corals del Gironès i la Selva durant el període 1860–1864, pàgina 432
Olot, pàgina 433

Societats corals a les comarques del sud de Catalunya durant el període 1860–1864. El Garraf, Penedès, la Conca de Barberà, el Camp, Tarragonès i els brots de les comarques de l’Ebre, pàgina 434
Vilanova i la Geltrú, pàgina 434
Vilafranca del Penedès, pàgina 437
El Vendrell, pàgina 439
Montblanc, pàgina 442
L’Espluga del Francolí, pàgina 447
Valls, pàgina 449
Reus, pàgina 450
Tarragona, pàgina 455
Altres societats corals de les comarques tarragonines durant el període 1860–1864, pàgina 458

Societats corals a les terres de Ponent durant el període 1860–1864. El Segrià, Urgell i la Segarra, pàgina 460
Lleida, pàgina 461
Tàrrega, pàgina 462

IV. LA SOCIETAT CORAL EUTERPE DURANT EL PERÍODE 1865–1868

La Societat Coral Euterpe durant el període 1865–1868, pàgina 467

Actuacions de la Societat Coral Euterpe: temporada 1865 als Camps Elisis, pàgina 475
Un context de crisi, pàgina 467
Altres actuacions de la Societat Coral Euterpe durant el 1865, pàgina 471
De nou una epidèmia de còlera, pàgina 472
Les programacions de la temporada 1865, pàgina 473

Temporada 1866 als Camps Elisis, pàgina 475
Altres actuacions de la Societat Coral Euterpe durant el 1866, pàgina 478
Les programacions de la temporada 1866, pàgina 479

Temporada 1867 als Camps Elisis, pàgina 480
El nivell d’assistència de públic, pàgina 485
Les programacions de la temporada 1867, pàgina 486

Temporada 1868 als Jardins del Tívoli, pàgina 488
La Revolució de Setembre: la Gloriosa, pàgina 492
El nivell d’assistència de públic, pàgina 498
Altres actuacions de la Societat Coral Euterpe durant el 1868, pàgina 498
Les programacions de la temporada 1868: L’espanyolisme folklorístic, pàgina 499

Altres societats corals a Barcelona durant el període 1865–1868, pàgina 503

L’Asociación Euterpense a Barcelona durant el període 1865–1868, pàgina 504
Amigos Tintoreros, pàgina 504
Ateneo Catalán de la Clase Obrera, pàgina 505

L’organització coral de Ramon Bartomeus durant el període 1865–1868, pàgina 507
Barcino, pàgina 507

Altres societats i manifestacions corals a Barcelona durant el període 1865–1868, pàgina 510
Castalia Barcelonesa, pàgina 510
Altres manifestacions corals a Barcelona durant el període 1865–1868, pàgina 511

Societats corals del Pla de Barcelona i de les comarques catalanes durant el període 1865–1868, pàgina 513