Aquest estudi demostra que Vic, com altres ciutats episcopals i exuniversitàries del país, acabà participant, en la transició del segle XVIII al XIX, dels corrents renovadors propis de la il·lustració europea que, el temps passant, propiciaran la fi de l’Antic Règim. La seva introducció, encara que tardana, resultà molt positiva perquè posà les bases amb les quals Vic contribuí estel·larment a la regeneració cultural divuitesca a Catalunya.
Els màxims representants d’aquesta emergència il·lustrada foren, sens dubte, el bisbe reformista Francesc de Veyan i Mola (Tamarit de Llitera 1734 - Vic 1815), home d’una sensibilitat social molt acusada que menà a la ciutat i diòcesi una intensa política sociocultural amb la creació i la potenciació de grans infraestructures com el Seminari Conciliar i la Biblioteca Episcopal, i el neohumanista Llucià Gallissà i Costa (Vic 1731 - 1810), jesuïta exclaustrat i eruditíssim bibliòfil proveït d’una vasta cultura enciclopèdica, el qual, un cop tornat a Vic l’any 1798 del seu llarg exili italià, encara fou a temps de dinamitzar la cultura del moment i d’impartir un cert mestratge com a escriptor, bibliotecari i professor de grec clàssic.
Les relacions d’amistat i d’erudició, altrament, que entre tots dos travaren amb Fèlix Amat, Francesc Xavier Dorca, Ramon Llàtzer de Dou i de Bassols i Jaume Villanueva posaren Vic en l’òrbita dels nuclis influents, respectivament, de Barcelona, Girona, Cervera i València. La nòmina dels il·lustrats de Vic i comarca es completa amb el marquès de Palmerola, el baró de Savassona, Antoni Bosch i Gallissà, Domènec Jaumar i Francesc Mirambell.

PVP 16,83 €
ISBN: 84-922737-6-3
Primera edició: desembre 2000

Antoni Pladevall i Arumí

(Taradell, Osona, 1961), és doctor en filologia clàssica i professor de grec i de llatí. Membre del consell de redacció de la revista de poesia Home Zero (1978-1984), d’una banda ha participat en els llibres col·lectius 6 poetes 83 (Premi Amadeu Oller 1983) i 25 poetes del premi Amadeu Oller 1964-1989 (1989), i de l’altra, ha publicat ressenyes i articles de tema literari en revistes com Reduccions, Revista de Catalunya, Els Marges i Serra d’Or.

S’inicià en la narrativa amb el dietari La mentida original (2000), «un luxe de llibertat del text, que no és novel·la ni assaig ni poesia ni llibre de viatges, però que conté de tot, amb minucioses descripcions i delícies de pensaments» segons Pep Rosanes (Avui). Prosseguí amb la novel·la La lliça bruta (Galerada, 2001), que comptà amb una molt bona acollida de crítica i públic. Així doncs, Julià Guillamon (La Vanguardia) ha dit que es tracta «d’una novel·la diferent, escrita en un català dens però molt llegidor», Albert Canadell (El 9 Nou) afirma que és «una obra històrica on preval per sobre de tot el retrat tempestuós d’un món rural que va morint», que destaca «per la seva riquesa lingüística, el domini sintàctic, l’argument ben travat i l’estil concís que aglutina erudició i una parla col·loquial amarada de vocabulari camperol en vies d’extinció», i Miquel Vilardell (Avui) s’hi refereix com «una novel·la magnífica que col·loca de ple l’autor entre els narradors catalans a tenir en compte a partir d’ara».

És autor també de La il·lustració a Vic: Les aportacions de Francesc de Veyan i Mola i Llucià Gallisà i Costa (Galerada, 2000), que parteix de la tesi doctoral que, dirigida pel llatinista Marc Mayer, presentà l’any 1999 a la Universitat Autònoma de Barcelona. L’interès de l’autor per la historiografia cultural vigatana i catalana en general s’inicià amb la tesi de llicenciatura, encara inèdita, Catàleg d’impresos d’autors clàssics grecollatins de la Biblioteca Episcopal de Vic: Estudi preliminar (1985), i ha continuat esporàdicament en forma d’articles en tribunes com Llengua & Literatura, Anuari Verdaguer i, sobretot, Ausa, la revista que edita el Patronat d’Estudis Osonencs i de la qual ell mateix fou director entre 1990 i 1994.

Acaba de publicar Quaderns de Can Garbells (2002), una evocació poètica on l’autor converteix «en literatura la seva pròpia realitat immediata» — en paraules de Ramon Farrés al pròleg —, un món que traspua al llarg de totes les seves obres i que reprèn, amb tota la capacitat d’anàlisi psicològica del món rural, la riquesa lingüística i l’habilitat sintàctica, també a Massey Ferguson 35.