Cosmopolitisme nacional als anys seixanta. Curiosament, això és el que definiria en dues paraules el valor de Serra d’Or en les seves primeres dècades. Cercles de la intel·lectualitat catalana s’havien proposat recuperar l’espai per a una revista d’alta cultura. Encara que amb limitacions i potser per força, essent la primera revista de difusió general editada en català després de la Guerra Civil, es convertí en una referència obligada. Esdevindrà un punt de trobada en la represa cultural i un element substitutori d’altres publicacions, i d’institucions i tot, un assaig del que seria més tard l’Assemblea de Catalunya.
Aquest llibre repassa l’entramat intern, la trajectòria de la revista com a empresa, com a difusora de continguts, la seva lluita amb la censura i descriu el seu paper en la Catalunya predemocràtica: com a testimoni del seu temps, com a pont generacional, com a aparador cultural i com a plataforma intel·lectual que vol difondre un concepte nacional de modernitat des dels Països Catalans.

PVP 19,23 €
ISBN: 84-922737-2-0
Primera edició: desembre 2000

Carme Ferré i Pavia

(Alcanar, Montsià, 1969), és periodista i professora de Comunicació a la Universitat Autònoma de Barcelona. Es doctorà en ciències de la comunicació el 1998 a la UAB, amb la tesi «Serra d’Or», intel·lectualitat i cultura resistents en el segon franquisme (1959-1977). El treball, que ha donat lloc a aquest llibre, rebé el 1999 el Premi a la Investigació en Comunicació de Masses, que atorga el Consell de l’Audiovisual de Catalunya. Rebé el Sant Jordi de prosa juvenil el 1986 i el Lluís de Montsià el 1993 amb El tango del Raval.

A més d’articles acadèmics, també ha publicat El Viatge dels Espills, dins Els marcs tancats (1991); La CNT a la comarca del Montsià 1930-1939 (1993); El Montsià (1994) i diverses col·laboracions en premsa catalana. Ha realitzat estades d’investigació a universitats de Londres i de Medellín (Colòmbia), sobre temes de periodística i comunicació política. Carme Ferré és col·laboradora de Postres de Músic, a Catalunya Ràdio, i del Trencaclosques de Canal Balu i directora des de fa dotze anys de la revista Lo Rafal. Actualment és vicedirectora de Suport a la Investigació del Departament de Periodisme i Ciències de la Comunicació de la UAB.

Prefaci
per Joan Manuel Tresserras, pàgina 9

I INTRODUCCIÓ, pàgina 13

II UNA EMPRESA DE RESISTÈNCIA CULTURAL, pàgina 25

La redacció i els polítics, pàgina 30

El manteniment econòmic, pàgina 41

Publicitat: el lllibre i la colònia, pàgina 49

III LA CENSURA DE PREMSA, pàgina 57

Allò que mai no s’esdevingué, pàgina 62

El procés de normalització, pàgina 69

Institucions i persones proscrites, pàgina 74

Al·lusions a la censura, pàgina 76

L’actualitat, pàgina 78

El 1969, pàgina 82

Les multes, pàgina 86

IV «SERRA D’OR», REVISTA LITERÀRIA, pàgina 99

La recuperació d’una tradició, pàgina 105

Cànon poètic, pàgina 115

El repte novel·lístic, pàgina 120

Revisar una època, pàgina 130

Els corrents i contracorrents, pàgina 141

V «LLETRES DE BATALLA»: L’OFICIALITZACIÓ DE LES POLÈMIQUES, pàgina 155

Acostumar-se al debat, pàgina 165

Retrats de la crisi, pàgina 176

Les polèmiques dels lectors, pàgina 185

VI MÚSICA, TEATRE I CINEMA: ENTRE L’ESPECTACLE I LA CRÍTICA, pàgina 191

La cançó de l’enfadós, pàgina 201

Teatre, pàgina 206

L’etapa Fàbregas, pàgina 215

Un cinema per a un poble, pàgina 222

VII ART I ARQUITECTURA, pàgina 237

L’arquitectura social, pàgina 245

«Menys ordre i menys constància», pàgina 257

Les arts plàstiques, pàgina 267

La lluita amb les idees, pàgina 280

VIII LA TERRA I LA GENT: EL PAÍS DE «SERRA D’OR», pàgina 291

Les portades, pàgina 300

Les entrevistes, pàgina 306

Montserrat Roig, pàgina 314

Els temes dels lectors, pàgina 322

«SERRA D’OR», TESTIMONI D’UN TEMPS, UN ASSAIG D’UNA ÈPOCA, pàgina 327

Tradició i fetitxos, la literatura a «Serra d’Or» , pàgina 340

Programació cultural des de la resistència, pàgina 350

Divulgació i compromís, el realisme social, pàgina 369

Política econòmica, pàgina 372

Entre el nou socialisme i les realitats nacionals, pàgina 373

La construcció d’un escenari català, pàgina 378

Patriarcat català i referents simbòlics, pàgina 389

Trobada intergeneracional, pàgina 394

Cultura resistent i cultura de masses, pàgina 397

APÈNDIX, pàgina 407

ÍNDEX ONOMÀSTIC, pàgina 419