Amb aquest llibre, el compositor i músic Max Havart ha pretès d’atansar tant als que ballen i escolten sardanes com als qui les toquen aquest món fascinant de la cobla, sobretot a la Catalunya del Nord. Són reflexions que provenen de la seva faceta d’intèrpret de tible en diferents formacions, de professor de tible i tenora al Conservatori de Perpinyà durant més de cinquanta anys i de compositor de 180 sardanes i de 53 danses. No és estrany, doncs que l’autor ens pugui donar una visió molt personal, àmplia i preocupada de l’evolució de la música per a cobla a la Catalunya del Nord. Havart arriba a afirmar: «Un poble que recula davant les dificultats i no sap salvaguardar ni perpetuar els diversos elements de la seva cultura és condemnat a desaparèixer. Com espot respectar si es deixa morir?» Així, doncs, aquest llibre és un crit adreçat a reivindicar la sardana i la cobla per la via, però, de fer-les entenedores i explicar-ne el funcionament i els secrets que la fan fascinant, amb la voluntat i el convenciment que «la sardana, sorgida del poble, hi ha de tornar».

PVP 16,83 €
ISBN: 84-922737-5-5
Primera edició: desembre 2000

Max Havart

(Perpinyà, 1924), com a clarinet, saxofon i tible ha tocat a la formació Aspero Jazz, la cobla-orquestra Goze Lafon, la cobla Combo Gili i l’orquestra Brasil. L’any 1967 obté la plaça de professor d’instruments catalans al Conservatori de Perpinyà, on crea la pedagogia sobre l’ensenyament del tible i la tenora. Ha compost cent vuitanta sardanes i cinquanta-tres danses. L’any 1981 dirigeix al Palau de la Música de Barcelona la seva obra Retaule rossellonenc amb la Cobla Principal de Barcelona i l’Esbart Lluís Millet. L’any 1983 és nomenat Cavaller d’Arts i Lletres, guardó concedit pel Ministeri de Cultura francès. L’any 1996 l’Obra del Ballet Popular de Catalunya li ofereix la Medalla del Mèrit Musical. Ha estat l’impulsor de concerts per a orgue i tenora.