L’art i el patrimoni són disciplines que permeten un
tractament des de múltiples vessants i que ens afecten — i han afectat
els nostres avantapasssats — més del que ens adonem. Xavier Barral i
Altet, tot i ser un especialista de renom europeu en art medieval, és
potser de les persones que més pàgines ha dedicat a l’art contemporani a
casa nostra. Aquest aparent contrast, però, és precisament el que l’ha
dotat d’una gran capacitat i una gran facilitat per a la síntesi, de la
qual com a cultura estem més mancats del que sembla. Sense una visió de
conjunt, de perspectiva, hi ha qüestions que la proximitat ens dificulta
d’acostar-nos-hi adequadament.
Les lectures diferents que provoquen diferents disposicions de
les sales d’un museu, la preferència actual dels museus a abocar-se
desmesuradament a les exposicions temporals més que no pas als fons
permanents, l’art com a instrument per a diluir la identitat dels pobles
(en favor d’altres, és clar), l’ús que fan els polítics de les obres
d’art i de les institucions culturals, les darreres grans polèmiques
museogràfiques com el tractament que es fa del patrimoni medieval, El mitjó
de Tàpies o el boiximà de Banyoles, el fals declivi cultural de
Barcelona, són qüestions on la ploma de Barral sap trobar el
desllorigador o planteja nous punts a tenir en compte. Finalment, també
es podria dir que L’art i la política de l’art és un llibre que
ens obre els ulls cap a l’art que es fa a casa nostra, a Europa, als
Estats Units... És un llibre escrit amb un estil molt personal i que fa
experimentar de debò la vitalitat de l’art.
PVP 29,75 €
ISBN: 84-922737-9-8
Primera edició: maig del 2001
Xavier Barral
(Barcelona, 1947) és historiador de l’art, autor de treballs erudits i d’una ampla obra de divulgació. Catedràtic d’història de l’art, fou director general del Museu Nacional d’Art de Catalunya, és membre de l’Institut d’Estudis Catalans i de diverses acadèmies estrangeres. És vicepresident de la Universitat Catalana d’Estiu.
Especialista en art medieval, ha portat la seva curiositat cap a altres períodes de l’art, sobretot l’art contemporani. Ha dirigit Historia del arte en España (Lunwerg-Bordas, 1996) i publicat recentment Vitralls medievals de Catalunya (Lunwerg-IEC, 2000) i Retallar el blau: Assaig sobre l’art català del segle XX (Pòrtic, 2001). Actualment dirigeix l’obra en setze volums Art de Catalunya (L’Isard).
Prefaci, per Oriol Bohigas, pàgina 9
L’art als diaris, per Vicenç Villatoro, pàgina 11
Introducció, pàgina 13I. L’ART I LA POLÍTICA: QUI MANA, pàgina 21
Art i nacionalisme, pàgina 23
Art i nació, pàgina 23
Importància de montserrat, pàgina 25
Existeix una arquitectura nacional?, pàgina 27
L’art de la política, pàgina 29
Mitterrand, arquitecte: un projecte cultural, pàgina 29
Mitterrand, arquitecte: museu, òpera, biblioteca, pàgina 31
Etnohistòria en el museu del president, pàgina 33
Atribucionisme i política, pàgina 35
Els polítics, els regals i l’art, pàgina 36
El gòtic català a Madrid: intercanvis desiguals massa arriscats, pàgina 38
París–Praga: trenta anys–sis segles, pàgina 39
Que es badin cent flors, que cent escoles rivalitzin, pàgina 40
El ball dels directors de museu, pàgina 43
El ball hispànic dels directors de museu, pàgina 43
Una línia d’exposicions per al MACBA, pàgina 45
Centres d’art contemporani: un cert desgavell, pàgina 46
Política barcelonina, pàgina 49
L’escut de Barcelona: una ocasió perduda, pàgina 49
Carta alegre a l’exalcalde Maragall, pàgina 51
Descurança monumental barcelonina, pàgina 54
Fer i desfer a barcelona, pàgina 57
Vigilem les Arenes, pàgina 57
Palaus del cinema, de la reclusió i de l’estiueig, pàgina 59
Atemptat contra l’art a la Model, pàgina 61
Del façanisme a l’intervencionisme urbà, pàgina 63
La plaça de Catalunya: un nyap històric, pàgina 65
La plaça de Catalunya: els dos vaixells, pàgina 67
Un temple-teatre dòric per a Catalunya, pàgina 69
Si Cerdà ressuscités…, pàgina 72
Política espanyolista, pàgina 74
Història unitària i poc art: un malson, pàgina 74
Queixar-se només és un plany, pàgina 77
Adquisicions d’obres d’art i nacionalisme, pàgina 79
Privatitzacions i altres vergonyosos desequilibris estatals, pàgina 80
Segregació artística a la Franja, pàgina 82
Drets de segregació postcolonial, pàgina 85
L’art i la guerra, pàgina 86
Croàcia: reconstruir la diferència, pàgina 86
Pillatge a l’antic Zaire, pàgina 88
Robar art en temps de guerra, pàgina 91
L’art i la col•laboració, pàgina 93
El furt artístic més vergonyós, pàgina 93
L’art de la Victòria, pàgina 96
L’art de la col•laboració, pàgina 98
Maillol, més enllà de la biografia ‘oficial’, pàgina 100
Polèmiques, pàgina 102
A favor, potser, del trasllat del «Guernica», pàgina 102
Contra l’autoflagel•lació cultural, pàgina 105
I si Manolo hagués estat un gran pintor?, pàgina 107
Capitals de l’art, pàgina 109
Capitalitat cultural, pàgina 109
Copenhaguen, capital efímera d’Europa, pàgina 111II. MNAC, MACBA I ALTRES MUSEUS PER ACABAR, pàgina 115
S’acabarà un dia el MNAC?, pàgina 117
Fer el MNAC és possible i necessari, pàgina 117
Entre la recerca i la política, pàgina 120
Preparar els absis per al segle XXI, pàgina 126
Ell hauria fet el MNAC, pàgina 133
El romànic de Montjuïc, pàgina 135
L’obertura del romànic, pàgina 135
Defectes i alguna virtut major, pàgina 138
El museu del gòtic, pàgina 140
Gòtic més que romànic, pàgina 140
L’esdeveniment més important, pàgina 142
Criteris de restauració i de presentació, pàgina 144
Formes monumentals de la cultura, pàgina 147
El Palau Nacional per sempre, pàgina 149
Després del gòtic, pàgina 151
Anècdotes gòtiques, pàgina 154
Museu i museuets, pàgina 156
Arts i oficis, pàgina 156
La col•lecció Riera, pàgina 157
Cap a la normalització i el prestigi museístics, pàgina 158
Objectius per a un museu, pàgina 161
En defensa d’Alexandre Cirici i Pellicer, pàgina 163
Els dos models, pàgina 165
Fer un museu d’art contemporani, pàgina 168
El tortuós camí del MACBA, pàgina 170
Desconcertant MACBA, pàgina 170
Un procés irreversible, pàgina 172
A favor dels cinquanta, pàgina 175
Explicar l’art català, pàgina 177
La generació oblidada, pàgina 179
Museus i arquitectures per al segle XXI, pàgina 181
Berlín: fer futur del passat i la memòria, pàgina 181
MACBA: cal deixar-lo buit? O elogi de l’arquitectura, pàgina 184
Bilbao: un deu d’arquitectura, una incògnita de museu, pàgina 186
No hi ha idees per al Prado?, pàgina 189
D’Estocolm al Prado: arquitectura i museus, pàgina 191
Decoració i remodelació a l’Hospitalet, pàgina 193
La fi dels grans museus?, pàgina 195
Passejant pel Museu del Prado, pàgina 197
Miscel•lània d’arquitectura 99, pàgina 199III. COL•LECCIONAR, VENDRE I EXPOSAR ART, pàgina 203
L’art de vendre l’art, pàgina 205
Galeries i marxants: memòria de l’art, pàgina 205
En la mort de Joan Gaspar, pàgina 205
Saber vendre l’art, pàgina 207
El Cadaqués artístic s’enriqueix amb una nova sala, pàgina 209
Dispersar Dora Maar i no comprar, pàgina 210
Subhasta Windsor: poc art i molta nostàlgia, pàgina 213
En la mort de Francesc Draper, marxant de les avantguardes, pàgina 214
Exposar en els museus, pàgina 215
Amuntegament i ordre, pàgina 215
Empremta folchitorresiana, pàgina 217
Preocupació per la llum, pàgina 219
Els diàfans trenta, pàgina 222
Qüestions de gust, pàgina 223
L’art d’emmarcar l’art, pàgina 225
Egipte al Louvre, pàgina 227
Exposar les col•leccions, pàgina 230
Meditacions sobre la col•lecció Cambó, pàgina 230
L’art de comprar i de donar l’art, pàgina 232
Col•leccions privades: museus alternatius, pàgina 234
Deontologia dels préstecs d’obres d’art, pàgina 236
Exposicions promocionals, pàgina 239
Refer una exposició: Chardin 1979-1999, pàgina 240
Arts primeres, primitives i colonització, pàgina 242
Àfrica a París, pàgina 242
Arts primitives o arts primordials, pàgina 244
El museu de les arts primeres, pàgina 246
Museografia i drets de l’home, pàgina 248
En defensa del Museu Darder (amb boiximà inclòs), pàgina 249
Senyor alcalde: no descol•leccioni!, pàgina 251
Obres mestres i museus postcolonials, pàgina 254
Festes majors de l’art contemporani, pàgina 255
Balanç de Venècia, pàgina 255
Quin futur per a la FIAC?, pàgina 257
Catalunya necessita una FIAC, pàgina 260
Arco troba la seva identitat, pàgina 262
Una Documenta per a llegir, pàgina 264
L’espai natural d’Arco, pàgina 266
Transformar en art una habitació d’hotel, pàgina 268
Qui ha conegut Rosa Mir?, pàgina 269
New Art 98: un canvi d’hotel poc profitós, pàgina 271
Artexpo: la necessitat de progressar, pàgina 272
Exposar l’arquitectura, pàgina 274
Arquitectures exposades, pàgina 274
‘De Architectura’, pàgina 276
Temes tabú, pàgina 278
Era negra la Mare de Déu de Montserrat?, pàgina 278
La imatge misteriosa del silenci de Crist, pàgina 280
Reconstituir humans per als museus, pàgina 282
Falsos de museus, pàgina 284
Retorns de conseqüències insospitades, pàgina 286IV. L’ART DELS ARTISTES, pàgina 289
Picasso, el més gran, pàgina 291
Increïble Picasso (amb les dones i l’art), pàgina 291
Català, negre i fotògraf, pàgina 293
El més gran de tots, pàgina 295
Tres estius decisius, pàgina 297
El prestigi d’exposar Picasso a Barcelona, pàgina 299
Dalí un boig?, pàgina 301
Daliniana, pàgina 301
Cadaqués, Dalí, Púbol..., pàgina 303
Tàpies, el més jove i coherent, pàgina 306
Tàpies, realitat contemporània, pàgina 306
Hem oblidat el ‘Mitjó’?, pàgina 307
Coherència tapiesiana, pàgina 309
El cartell del Barça de Tàpies, pàgina 312
Dibuixar no és tan sols dibuixar: el Tàpies més complet, pàgina 314
La imatge més eròtica i ambigua, pàgina 316
Ràfols-Casamada: poeta de l’art, pàgina 318
Pintura i mots per a ordenar les coses, pàgina 318
Entre sensació i creació, pàgina 320
Arran de platja lluny en temps, pàgina 322
Miralls d’artista, pàgina 326
Brossa, primer i darrer, pàgina329
Brossa: paradoxa de l’art català, pàgina 329
Escultor accelerat, pàgina 330
El darrer cartell de Joan Brossa, pàgina 332
Celebracions, pàgina 333
Cézanne: l’harmonia de la natura, pàgina 333
L’hora de Josep Pijoan, pàgina 336
Brancusi: sòcols i museus d’artista, pàgina 338
Fontana: foradar i tallar la tela, pàgina 340
Rothko, pàgina 341
Quatre homenatges, pàgina 343
Itineraris, pàgina 345
Sincretisme alexandrí a Agde, pàgina 345
Selecció europea (estiu del 96), pàgina 347
Viatge a Provença, pàgina 349
Diàlegs artístics per a un mil•lenni, pàgina 352
Adéus, pàgina 354
Meyer Schapiro: la millor tradició americana, pàgina 354
Duby: l’art des de la història, pàgina 356
Català-Roca: «Quan fas una foto, impressiones allò que veus», pàgina 359
Perich: dibuixar amb humor la vida, pàgina 361
Que parlin els morts: Aranguren, Mainar, Rueda, pàgina 363
L’exili de Manuel Viusà, pàgina 364
Lyotard: el profeta de l’energia artística, pàgina 365
Miserachs: bel•ligerant defensor del patrimoni, pàgina 366
Record de Fornells-Pla, pàgina 367
Diàleg amb Oriol Bohigas, pàgina 368
El Museu Clarà no ha de desaparèixer, pàgina 368
Museu i museuets (en resposta a Oriol Bohigas), pàgina 370
Museus i política: el ‘cas Clarà’, pàgina 372
Arquitectura, república i modernitat, pàgina 374
Diàleg amb Antoni Llena, pàgina 377
L’art contemporani no és un bluf, pàgina 377
Superar la distància d’un pinzell, pàgina 378
El cartell de la UCE 98, pàgina 380
Beth Galí i Antoni Llena: intuïció pictòrica i arquitectura, pàgina 381
Retrats d’artistes, pàgina 383
Generacions de Vila, pàgina 383
Grau-Garriga: un exili artístic voluntari, pàgina 385
Hernández Pijuan: pintar i tancar el blanc, pàgina 387
Paraules d’artista (Plensa), pàgina 389
Les referències de l’artista (Perejaume), pàgina 391
Representar la natura fora del marc del quadre, pàgina 393
Acariciar i ferir el marbre (Blanc), pàgina 396
Pintar i exposar a Cadaqués (Carbó), pàgina 397
La generació catalana del 2000, pàgina 399
Eulàlia Valldosera, pàgina 399
Jordi Alcaraz: pintura en moviment, pàgina 401
Susy Gómez: crear un espai per al dubte, pàgina 403
Àxel Oliveres = emoció, identitat i memòria, pàgina 405
Anna Comellas: trencar la bidimensionalitat del gravat, pàgina 407
Arbós: redefinició rigorosa de l’espai, pàgina 409
V. PAUTES PER A LA HISTÒRIA DE L’ART, pàgina 413El plaer de l’escriptura, pàgina 415
Escriptures d’art per a l’estiu, pàgina 415
Facsímils i «reprints», pàgina 417
El llegat artístic de Malraux, pàgina 419
Udol per la «Beat Generation», pàgina 422
1898: Mallarmé, pàgina 424
Una nova línia de publicacions arqueològiques, pàgina 426
Balzac i els artistes, pàgina 427
Només Rafael Alberti, pàgina 428
Josep Pla i l’art, pàgina 430
Instruments de l’art, pàgina 432
Catàlegs de pes, pàgina 432
El llibre d’art no vol morir, pàgina 434
L’art i la política de l’art de Xavier Barral i Altet
- Referència: Assaig
- Disponibilitat: En Stock
29.75€
- Sense IVA: 28.61€