Aquest llibre vol recuperar la figura de l’advocat
Pere Puig i Quintana (Igualada 1907 - Orpí 1981), una d’aquelles
persones que feren possible que, en la fosca travessa del franquisme,
sobrevisquéssim com a cultura.
Ja abans de la Guerra Civil destacà com a president de la
Federació de Joves Cristians de Catalunya i fou «dels que es
mantingueren fidels a la Generalitat sense abdicar gens ni mica de la
seva fe cristiana», tal com assenyala Hilari Raguer al pròleg.
Però fou en tornar de l’exili que Puig i Quintana tingué
un paper especialment destacat, sobretot en la seva feina a Benèfica
Minerva i a l’editorial Alcides.
Si bé fou un dels primers militants d’Unió Democràtica de
Catalunya i tingué una actuació patriòtica i en favor de la cultura
catalana tan destacada sota el franquisme, un revés de salut li impedí
que, recuperades les nostres institucions nacionals, pogués tenir, com
altres han tingut, el paper i el reconeixement posterior que es
mereixia.
PVP 18,00 €
ISBN: 84-932254-0-1
Primera edició: octubre 2001
Antoni Dalmau i Jover
(Igualada 1916-2001), pare de vuit fills, fou oficial de notaria, procurador dels tribunals i escriptor. Abans de la Guerra Civil pertangué a la Federació de Joves Cristians de Catalunya. Fou mobilitzat militarment tant per la república com pel règim franquista. Milità als moviments d’Acció Catòlica. Fou cofundador de la revista Vida, d’Igualada. Estengué també la seva tasca de publicista al Full Diocesà de Vic, Solsona i Tarragona. Militant d’Unió Democràtica de Catalunya durant més de cinquanta anys i regidor de l’Ajuntament d’Igualada, fou diputat al Parlament de Catalunya a la segona legislatura.
És autor del llibre de poemes Santa Maria: Poema a la Immaculada (1959), el recull d’articles Deu anys d’articles (1983), l’antologia d’altres poetes Corona poètica de Sant Crist d’Igualada (1986), dues biografies Auster, senzill i noble: Mn. Josep Forn i Talló (1886-1936) (1987), i De l’Anoia a l’Amazones: El pare Bartomeu d’Igualada ciutat (1993), l’obra de teatre La vila que s’esberla (2000), i Glossari de l’auca del centenari d’Igualada ciutat (1879-1979), amb dibuixos de Marcial Fernàndez i Subirana (1985).
Pròleg
per Hilari Raguer, pàgina 9Unes remarques, pàgina 15
I. LA MULLER OBSTINADA, pàgina 17
Els proscrits del règim franquista. Dicotomia política, pàgina 19
La família Sàbat-Salinas, pàgina 20
El despatx d’advocat de Pere Puig i Quintana, pàgina 22
Camises blaves i boines vermelles, pàgina 23
Intent de requisa frustrat, pàgina 24
Les penúries de la postguerra, pàgina 24
Canvis en la societat, pàgina 25
Estratagemes per a l’evasió, pàgina 27
El viatge de la frontera, pàgina 28
II. RETROBAMENT. ELS EMIGRATS. FRANÇA EN GUERRA, pàgina 33
La voracitat nazi, pàgina 35
El fatídic 3 de setembre de 1939, pàgina 36
El pas clandestí, pàgina 36
L’encontre, pàgina 37
Psicosi bèl·lica, pàgina 39
Els primers dies a Perpinyà, pàgina 40
El trasllat a Prada, Pau Casals. Segarra. Alavedra, pàgina 42
III RETORN DE L’EXILI. PRUÏJA CULTURAL I PATRIÒTICA, pàgina 47
L’acabament d’una etapa. El cònsol de Perpinyà. El mercat negre, pàgina 49
El bufet a Barcelona, pàgina 50
Tertúlies casolanes, pàgina 52
Fèlix Millet i Maurici Serrahima, pàgina 53
Els 25 anys de la mort de Josep Torras i Bages, pàgina 53
La «Divina Comèdia», pàgina 54
Prosseguia la guerra a Europa, pàgina 54
Els Reis de l’any 1942, pàgina 55
Els «versos ben construïts» de Josep Romeu, pàgina 56
Sagarra savia ‘vendre’, pàgina 57
L’estraperlo, pàgina 57
L’ordenació de Pere Tarrés, pàgina 58
Romeva i Puig, els dos amics, pàgina 59
Sagarra declama, pàgina 60
Un resistent francès, pàgina 60
Amb l’esguard vers el futur, pàgina 61
Cau Mussolini i mor Vidal i Barraquer, pàgina 62
Homenatge a Sagarra, pàgina 63
La festa clandestina de Sant Jordi, pàgina 64
El «mercader de Venècia» i més lectura sagarrenca, pàgina 65
Els Jocs Florals, pàgina 65
Una lectura de Carles Riba, pàgina 66
Recepció a l’Institut Britànic, pàgina 66
A les quatre de la matinada..., pàgina 66
La capitulació nazi. El nas prominent de de l’ambaixador nordamericà, pàgina 67
L’alliberament de Boronat, pàgina 68
La ràdio igualadina, pàgina 69
Conferència de Sarrahima a «Anabis», pàgina 70
Reprensió franquista, pàgina 70
‘Petiteses d’etiqueta’, pàgina 71
Puig, professor de la Peixera, pàgina 71
Els ‘avions’ de la policia franquista, pàgina 72
Sessió dedicada a mossèn Forn, pàgina 74
Duran i Ventosa, conferenciant, pàgina 75
Avatars de la política francesa, pàgina 75
Els conferenciants i les personalitats de l’auditori, pàgina 76
Dues anades a París, pàgina 77
IV. LES FESTES MONTSERRATINES DE L’ENTRONITZACIÓ, pàgina 79
Suggeriment del nom de Josep benet, pàgina 81
Part de la propaganda, en català, pàgina 82
Puig en la ‘Comissió’, pàgina 83
Millet, pragmàtic. Serrahima, especulatiu, pàgina 84
Organització a les comarques, pàgina 85
A Igualada, pàgina 85
«El Canigó no el tiraran a terra», pàgina 87
Sagarra portà el tàlem, pàgina 89
La Visita Espiritual del Dr. Torras, pàgina 89
L’Estat Major, pàgina 91
Signe de reconciliació, pàgina 91
V. LA BENÈFICA MINERVA I L’EDITORIAL ALCIDES,
pàgina 93Protecció als intel•lectuals perseguits, pàgina 95
El punt d’esguard d’Albert Manent, pàgina 96
Sota el prisma de Joan Samsó, pàgina 101
Tres biogràfics de Millet, pàgina 102
El diari color de rosa, pàgina 103
‘L’home a la penombra’, pàgina 104
Edicions de bibliòfil, pàgina 105
Les cartes de Carles Riba, pàgina 106
Ferran Soldevila elogia la modèstia de Puig, pàgina 107
De Benèfica Minerva a Agrupació Cultural Minerva, pàgina 107
Col•laboració amb editorial Selecta, pàgina 109
La crisi econòmica de Millet, pàgina 109
L’editorial Alcides, pàgina 111
VI. RETORN A L’ANOIA. EVOCACIÓ DE LA INFANTESA I LA JOVENTUT, pàgina 115
Oasi de pau i reflexió, pàgina 117
La Igualada de 1907, pàgina 119
La indústria adobera, pàgina 120
L’adoberia del Quintana. Genealogia, pàgina 121
Dels maristes a una escola barcelonina, pàgina 123
Adober de pells. La professora Rosalina, pàgina 123
Els Pomells de Joventut, pàgina 125
La duresa del treball adober, pàgina 125
Els ‘Tenorios’ de la Soledat, pàgina 126
Els estudis de batxillerat, pàgina 127
La «Revista Igualada», pàgina 128
Un bon col•laborador, pàgina 129
Els joves i la política, pàgina 130
La unió europea, pàgina 130
El feminisme, pàgina 131
La colonització anglesa, pàgina 132
VII. ELS CAMINS UNIVERSITARIS, pàgina 133
La universitat, pàgina 135
Les passejades amb l’igualadí Pla i Llobet, pàgina 135
La dictadura primoriverista, pàgina 137
«Per la concòrdia». Els polítics de l’any trenta, pàgina 137
Soldat de quota, pàgina 138
La festa de les ‘modistetes’, pàgina 139
Les vacances de nadal. «Els pastorets» del Catòlic, pàgina 140
Amics universitaris, pàgina 142
Conferència a l’Ateneu Barcelonès, pàgina 142
Llicenciat en dret. Els professors, pàgina 143
Cambó i les ‘dictadures’, pàgina 143
VIII. PRESIDENT DELS ESTUDIANTS CATÒLICS. CAPDAVANTER FEJOCISTA, pàgina 145
Dos moviments catòlics perseguits. Abúlia de la joventut, pàgina 147
L’excursió al Baix Empordà, pàgina 148
Audiència al despatx de Francesc Cambó, pàgina 150
La FUE derrotada, pàgina 152
El cardenal Herrera, pàgina 152
El doctor Bonet organitzador, pàgina 153
La germanor fejocista, pàgina 154
L’acte a Igualada, pàgina 155
L’ideal cristià, alçaprem de la civilitat, pàgina 157
Dues vegades herois, pàgina 158
El setmanari «Flama», pàgina 158
Sacerdots amics dels joves, pàgina 159
Febre cultural, pàgina 160
Col•laborador de «Flama». La llengua catalana a la universitat, pàgina 160
La universitat i el poble, pàgina 161
Inauguració, pàgina 161
Cessa de president, pàgina 163
Manifest, pàgina 164
Puig roman al Consell Federal, pàgina 164
L’Aplec de Tardor a Sant Magí de la Brufaganya, pàgina 165
Perseguits pel marxisme i el nazisme, pàgina 166
Segueix la col•laboració a «Flama». Inicia els articles a «El Temps», pàgina 167
Fidel a consignes de Bofill i Matas, pàgina 167
Democràcia cristiana?, pàgina 168
La somnolència secular, pàgina 169
Temença als fronts únics, pàgina 170
La vida interior, pàgina 171
El respecte a les essències tradicionals, pàgina 171
L’amistat amb el pare Evangelista de Montagut, pàgina 172
No fou possible la restauració de la FJC, pàgina 173
IX. MILITANT I DIRIGENT D’UNIÓ DEMOCRÀTICA DE CATALUNYA, pàgina 175
De la mà d’un pedagog, pàgina 177
L’acceptació clara d’una oferta política, pàgina 180
El fons ètic de la política, pàgina 181
Calia salvar sacerdots i pares de família, pàgina 182
El risc de la tasca dels homes d’UDC, pàgina 183
Puig, vocal del Comitè de Govern, pàgina 184
Un desig de Lluís Vila d’Abadal, pàgina 184
La mort de Vila d’Abadal, pàgina 185
Una motivació noble i idealista, pàgina 186
Esdevenidor incert d’UDC, pàgina 188
X. COL·LABORADOR DEL SETMANARI «EL TEMPS»,
pàgina 191Un període polític irregular, pàgina 194
La identitat catalana, pàgina 195
La ‘corrupció’, pàgina 195
El maquillatge polític, pàgina 196
L’adulteració doctrinal, pàgina 196
Els contractes de conreu, pàgina 197
Els drets de Catalunya, pàgina 197
Pragmatisme i idealisme, pàgina 198
La lluita incivil, pàgina 198
Els partits ‘sucursalistes’, pàgina 199
L’avís de l’abís, pàgina 200
XI. «L’ESTEL ERRANT». CASAMENT, pàgina 203
Immers en la societat igualadina, pàgina 205
El llibre de poemes, pàgina 206
El crític Díaz Plaja, pàgina 207
El prologuista, pàgina 209
Casament a Montserrat i viatge a Itàlia, pàgina 209
XII. OMBRES DE CRIM, OMBRES DE GUERRA, pàgina 211
Maurici Serrahima a Igualada, pàgina 213
Visita de mossèn Forn a can Puig, pàgina 214
Radicalització política, pàgina 215
Imminència de la Guerra Civil, pàgina 217
Suspensió del «Diari d’Igualada», pàgina 219
Circulen notícies alarmants, pàgina 219
L’intent de salvació del convent dels caputxins, pàgina 220
Destruccions i incendis. Dispersió dels religiosos, pàgina 221
El pare Romuald de Palma, pàgina 223
Trasllat de presoners, pàgina 225
Saqueigs, destruccions i incendis «en acta notarial», pàgina 225
La polarització de les masses, pàgina 226
Els fejocistes perseguits, pàgina 228
Serrahima coneix, pel carrer, el pare Carles, pàgina 228
El primer sacerdot assassinat. ‘Els 18 igualadins’ de la Pobla. Mossèn Forn, màrtir, pàgina 229
Els primers refugiats, pàgina 229
La difícil posició política d’UDC, pàgina 230
El trauma polític de la mort de Lluís Vila d’Abadal, pàgina 230
Les «buenas aldabas» fracassaren. Carrasco i Formiguera, un símbol, pàgina 231
Ombres..., pàgina 233
XIII. INCORPORACIÓ A FILES. L’EXILI, pàgina 235
La persecució del SIM, pàgina 237
Ferrer, paternal, pàgina 238
Líster, pàgina 239
Unes hores a Igualada, pàgina 240
Pel migdia a França, pàgina 241
L’alliberament de ‘Tonet Sabater’, pàgina 242
XIV. LA FUNDACIÓ PERE PUIG I QUINTANA, pàgina 245
‘Un savi de debó’,
Una flama en la nit: Pere Puig Quintana o el combat cultural sota el franquisme d'Antoni Dalmau i Jover
- Referència: Assaig
- Disponibilitat: En Stock
-
18.00€
- Sense IVA: 17.31€