• Una flama en la nit: Pere Puig Quintana o el combat cultural sota el franquisme d'Antoni Dalmau i Jover

Aquest llibre vol recuperar la figura de l’advocat Pere Puig i Quintana (Igualada 1907 - Orpí 1981), una d’aquelles persones que feren possible que, en la fosca travessa del franquisme, sobrevisquéssim com a cultura.
Ja abans de la Guerra Civil destacà com a president de la Federació de Joves Cristians de Catalunya i fou «dels que es mantingueren fidels a la Generalitat sense abdicar gens ni mica de la seva fe cristiana», tal com assenyala Hilari Raguer al pròleg.
Però fou en tornar de l’exili que Puig i Quintana tingué un paper especialment destacat, sobretot en la seva feina a Benèfica Minerva i a l’editorial Alcides.
Si bé fou un dels primers militants d’Unió Democràtica de Catalunya i tingué una actuació patriòtica i en favor de la cultura catalana tan destacada sota el franquisme, un revés de salut li impedí que, recuperades les nostres institucions nacionals, pogués tenir, com altres han tingut, el paper i el reconeixement posterior que es mereixia.

PVP 18,00
ISBN: 84-932254-0-1
Primera edició: octubre 2001

Antoni Dalmau i Jover

(Igualada 1916-2001), pare de vuit fills, fou oficial de notaria, procurador dels tribunals i escriptor. Abans de la Guerra Civil pertangué a la Federació de Joves Cristians de Catalunya. Fou mobilitzat militarment tant per la república com pel règim franquista. Milità als moviments d’Acció Catòlica. Fou cofundador de la revista Vida, d’Igualada. Estengué també la seva tasca de publicista al Full Diocesà de Vic, Solsona i Tarragona. Militant d’Unió Democràtica de Catalunya durant més de cinquanta anys i regidor de l’Ajuntament d’Igualada, fou diputat al Parlament de Catalunya a la segona legislatura.

És autor del llibre de poemes Santa Maria: Poema a la Immaculada (1959), el recull d’articles Deu anys d’articles (1983), l’antologia d’altres poetes Corona poètica de Sant Crist d’Igualada (1986), dues biografies Auster, senzill i noble: Mn. Josep Forn i Talló (1886-1936) (1987), i De l’Anoia a l’Amazones: El pare Bartomeu d’Igualada ciutat (1993), l’obra de teatre La vila que s’esberla (2000), i Glossari de l’auca del centenari d’Igualada ciutat (1879-1979), amb dibuixos de Marcial Fernàndez i Subirana (1985).

Pròleg
per Hilari Raguer, pàgina 9

Unes remarques, pàgina 15

I. LA MULLER OBSTINADA, pàgina 17

Els proscrits del règim franquista. Dicotomia política, pàgina 19

La família Sàbat-Salinas, pàgina 20

El despatx d’advocat de Pere Puig i Quintana, pàgina 22

Camises blaves i boines vermelles, pàgina 23

Intent de requisa frustrat, pàgina 24

Les penúries de la postguerra, pàgina 24

Canvis en la societat, pàgina 25

Estratagemes per a l’evasió, pàgina 27

El viatge de la frontera, pàgina 28

II. RETROBAMENT. ELS EMIGRATS. FRANÇA EN GUERRA, pàgina 33

La voracitat nazi, pàgina 35

El fatídic 3 de setembre de 1939, pàgina 36

El pas clandestí, pàgina 36

L’encontre, pàgina 37

Psicosi bèl·lica, pàgina 39

Els primers dies a Perpinyà, pàgina 40

El trasllat a Prada, Pau Casals. Segarra. Alavedra, pàgina 42

III RETORN DE L’EXILI. PRUÏJA CULTURAL I PATRIÒTICA, pàgina 47

L’acabament d’una etapa. El cònsol de Perpinyà. El mercat negre, pàgina 49

El bufet a Barcelona, pàgina 50

Tertúlies casolanes, pàgina 52

Fèlix Millet i Maurici Serrahima, pàgina 53

Els 25 anys de la mort de Josep Torras i Bages, pàgina 53

La «Divina Comèdia», pàgina 54

Prosseguia la guerra a Europa, pàgina 54

Els Reis de l’any 1942, pàgina 55

Els «versos ben construïts» de Josep Romeu, pàgina 56

Sagarra savia ‘vendre’, pàgina 57

L’estraperlo, pàgina 57

L’ordenació de Pere Tarrés, pàgina 58

Romeva i Puig, els dos amics, pàgina 59

Sagarra declama, pàgina 60

Un resistent francès, pàgina 60

Amb l’esguard vers el futur, pàgina 61

Cau Mussolini i mor Vidal i Barraquer, pàgina 62

Homenatge a Sagarra, pàgina 63

La festa clandestina de Sant Jordi, pàgina 64

El «mercader de Venècia» i més lectura sagarrenca, pàgina 65

Els Jocs Florals, pàgina 65

Una lectura de Carles Riba, pàgina 66

Recepció a l’Institut Britànic, pàgina 66

A les quatre de la matinada..., pàgina 66

La capitulació nazi. El nas prominent de de l’ambaixador nordamericà, pàgina 67

L’alliberament de Boronat, pàgina 68

La ràdio igualadina, pàgina 69

Conferència de Sarrahima a «Anabis», pàgina 70

Reprensió franquista, pàgina 70

‘Petiteses d’etiqueta’, pàgina 71

Puig, professor de la Peixera, pàgina 71

Els ‘avions’ de la policia franquista, pàgina 72

Sessió dedicada a mossèn Forn, pàgina 74

Duran i Ventosa, conferenciant, pàgina 75

Avatars de la política francesa, pàgina 75

Els conferenciants i les personalitats de l’auditori, pàgina 76

Dues anades a París, pàgina 77

IV. LES FESTES MONTSERRATINES DE L’ENTRONITZACIÓ, pàgina 79

Suggeriment del nom de Josep benet, pàgina 81

Part de la propaganda, en català, pàgina 82

Puig en la ‘Comissió’, pàgina 83

Millet, pragmàtic. Serrahima, especulatiu, pàgina 84

Organització a les comarques, pàgina 85

A Igualada, pàgina 85

«El Canigó no el tiraran a terra», pàgina 87

Sagarra portà el tàlem, pàgina 89

La Visita Espiritual del Dr. Torras, pàgina 89

L’Estat Major, pàgina 91

Signe de reconciliació, pàgina 91

V. LA BENÈFICA MINERVA I L’EDITORIAL ALCIDES,
pàgina 93

Protecció als intellectuals perseguits, pàgina 95

El punt d’esguard d’Albert Manent, pàgina 96

Sota el prisma de Joan Samsó, pàgina 101

Tres biogràfics de Millet, pàgina 102

El diari color de rosa, pàgina 103

‘L’home a la penombra’, pàgina 104

Edicions de bibliòfil, pàgina 105

Les cartes de Carles Riba, pàgina 106

Ferran Soldevila elogia la modèstia de Puig, pàgina 107

De Benèfica Minerva a Agrupació Cultural Minerva, pàgina 107

Collaboració amb editorial Selecta, pàgina 109

La crisi econòmica de Millet, pàgina 109

L’editorial Alcides, pàgina 111

VI. RETORN A L’ANOIA. EVOCACIÓ DE LA INFANTESA I LA JOVENTUT, pàgina 115

Oasi de pau i reflexió, pàgina 117

La Igualada de 1907, pàgina 119

La indústria adobera, pàgina 120

L’adoberia del Quintana. Genealogia, pàgina 121

Dels maristes a una escola barcelonina, pàgina 123

Adober de pells. La professora Rosalina, pàgina 123

Els Pomells de Joventut, pàgina 125

La duresa del treball adober, pàgina 125

Els ‘Tenorios’ de la Soledat, pàgina 126

Els estudis de batxillerat, pàgina 127

La «Revista Igualada», pàgina 128

Un bon collaborador, pàgina 129

Els joves i la política, pàgina 130

La unió europea, pàgina 130

El feminisme, pàgina 131

La colonització anglesa, pàgina 132

VII. ELS CAMINS UNIVERSITARIS, pàgina 133

La universitat, pàgina 135

Les passejades amb l’igualadí Pla i Llobet, pàgina 135

La dictadura primoriverista, pàgina 137

«Per la concòrdia». Els polítics de l’any trenta, pàgina 137

Soldat de quota, pàgina 138

La festa de les ‘modistetes’, pàgina 139

Les vacances de nadal. «Els pastorets» del Catòlic, pàgina 140

Amics universitaris, pàgina 142

Conferència a l’Ateneu Barcelonès, pàgina 142

Llicenciat en dret. Els professors, pàgina 143

Cambó i les ‘dictadures’, pàgina 143

VIII. PRESIDENT DELS ESTUDIANTS CATÒLICS. CAPDAVANTER FEJOCISTA, pàgina 145

Dos moviments catòlics perseguits. Abúlia de la joventut, pàgina 147

L’excursió al Baix Empordà, pàgina 148

Audiència al despatx de Francesc Cambó, pàgina 150

La FUE derrotada, pàgina 152

El cardenal Herrera, pàgina 152

El doctor Bonet organitzador, pàgina 153

La germanor fejocista, pàgina 154

L’acte a Igualada, pàgina 155

L’ideal cristià, alçaprem de la civilitat, pàgina 157

Dues vegades herois, pàgina 158

El setmanari «Flama», pàgina 158

Sacerdots amics dels joves, pàgina 159

Febre cultural, pàgina 160

Collaborador de «Flama». La llengua catalana a la universitat, pàgina 160

La universitat i el poble, pàgina 161

Inauguració, pàgina 161

Cessa de president, pàgina 163

Manifest, pàgina 164

Puig roman al Consell Federal, pàgina 164

L’Aplec de Tardor a Sant Magí de la Brufaganya, pàgina 165

Perseguits pel marxisme i el nazisme, pàgina 166

Segueix la collaboració a «Flama». Inicia els articles a «El Temps», pàgina 167

Fidel a consignes de Bofill i Matas, pàgina 167

Democràcia cristiana?, pàgina 168

La somnolència secular, pàgina 169

Temença als fronts únics, pàgina 170

La vida interior, pàgina 171

El respecte a les essències tradicionals, pàgina 171

L’amistat amb el pare Evangelista de Montagut, pàgina 172

No fou possible la restauració de la FJC, pàgina 173

IX. MILITANT I DIRIGENT D’UNIÓ DEMOCRÀTICA DE CATALUNYA, pàgina 175

De la mà d’un pedagog, pàgina 177

L’acceptació clara d’una oferta política, pàgina 180

El fons ètic de la política, pàgina 181

Calia salvar sacerdots i pares de família, pàgina 182

El risc de la tasca dels homes d’UDC, pàgina 183

Puig, vocal del Comitè de Govern, pàgina 184

Un desig de Lluís Vila d’Abadal, pàgina 184

La mort de Vila d’Abadal, pàgina 185

Una motivació noble i idealista, pàgina 186

Esdevenidor incert d’UDC, pàgina 188

X. COL·LABORADOR DEL SETMANARI «EL TEMPS»,
pàgina 191

Un període polític irregular, pàgina 194

La identitat catalana, pàgina 195

La ‘corrupció’, pàgina 195

El maquillatge polític, pàgina 196

L’adulteració doctrinal, pàgina 196

Els contractes de conreu, pàgina 197

Els drets de Catalunya, pàgina 197

Pragmatisme i idealisme, pàgina 198

La lluita incivil, pàgina 198

Els partits ‘sucursalistes’, pàgina 199

L’avís de l’abís, pàgina 200

XI. «L’ESTEL ERRANT». CASAMENT, pàgina 203

Immers en la societat igualadina, pàgina 205

El llibre de poemes, pàgina 206

El crític Díaz Plaja, pàgina 207

El prologuista, pàgina 209

Casament a Montserrat i viatge a Itàlia, pàgina 209

XII. OMBRES DE CRIM, OMBRES DE GUERRA, pàgina 211

Maurici Serrahima a Igualada, pàgina 213

Visita de mossèn Forn a can Puig, pàgina 214

Radicalització política, pàgina 215

Imminència de la Guerra Civil, pàgina 217

Suspensió del «Diari d’Igualada», pàgina 219

Circulen notícies alarmants, pàgina 219

L’intent de salvació del convent dels caputxins, pàgina 220

Destruccions i incendis. Dispersió dels religiosos, pàgina 221

El pare Romuald de Palma, pàgina 223

Trasllat de presoners, pàgina 225

Saqueigs, destruccions i incendis «en acta notarial», pàgina 225

La polarització de les masses, pàgina 226

Els fejocistes perseguits, pàgina 228

Serrahima coneix, pel carrer, el pare Carles, pàgina 228

El primer sacerdot assassinat. ‘Els 18 igualadins’ de la Pobla. Mossèn Forn, màrtir, pàgina 229

Els primers refugiats, pàgina 229

La difícil posició política d’UDC, pàgina 230

El trauma polític de la mort de Lluís Vila d’Abadal, pàgina 230

Les «buenas aldabas» fracassaren. Carrasco i Formiguera, un símbol, pàgina 231

Ombres..., pàgina 233

XIII. INCORPORACIÓ A FILES. L’EXILI, pàgina 235

La persecució del SIM, pàgina 237

Ferrer, paternal, pàgina 238

Líster, pàgina 239

Unes hores a Igualada, pàgina 240

Pel migdia a França, pàgina 241

L’alliberament de ‘Tonet Sabater’, pàgina 242

XIV. LA FUNDACIÓ PERE PUIG I QUINTANA, pàgina 245

‘Un savi de debó’,

Una flama en la nit: Pere Puig Quintana o el combat cultural sota el franquisme d'Antoni Dalmau i Jover

  • Referència: Assaig
  • Disponibilitat: En Stock
  • 18.00€

  • Sense IVA: 17.31€