Aquest llibre posa en evidència com, malgrat els avenços tècnics, demogràfics i econòmics del segle XVIII, en la societat catalana de l’època — com en altres llocs d’Europa — hi hagué grups importants que restaren en la marginació.
En primer lloc, analitza el procés que se seguia quan s’abandonava un nadó, des de les causes de l’exposició — pobresa o relliscada de la mare — fins al mateix acte de l’abandonament en un camí o porta d’una església. Igualment exposa què passava després: el bateig a correcuita, el trasllat ple d’entrebancs a l’Hospital de Santa Caterina de Girona, el nodriment per dides mercenàries de baixa qualitat, el traspàs a dides dels pobles propers a la ciutat i l’alletament, l’alta mortalitat i, sobretot, el sistema de didatge àmpliament organitzat pels rectors de poble a través d’una barreja de clientelisme econòmic i caritat cristiana. L’anàlisi de les causes del didatge és una de les aportacions més interessants del llibre a la historiografia social catalana. Si tenim present que únicament dos hospitals catalans — el de Santa Caterina de Girona i el de la Santa Creu de Barcelona — acollien nadons abandonats, i que no es conserva documentació del segle XVIII de l’hospital barceloní, el llibre de Miquel Borrell esdevé l’únic referent per a entendre la xarxa assistencial catalana de l’època.
D’altra banda, els pocs nadons que aconseguien de sobreviure passaven a residir i a aprendre un ofici a l’hospici, i aquesta és la segona gran aportació del llibre: la fundació de l’Hospici de Girona la segona meitat del segle XVIII pel bisbe Tomás de Lorenzana. Borrell explica minuciosament les lluites i els enfrontaments entre els diferents estaments i les institucions gironines per tal de controlar aquest òrgan d’assistència social, i detalla, sempre amb documentació original, el tipus de vida que duien els hospicians, de qui fa una radiografia completa: orígens, causes d’ingrés, vida a l’hospici, horaris, educació, alimentació, edat, mortalitat, fugues, treball a les fàbriques de l’hospici.

PVP 26,00 €
ISBN: 84-932254-4-4
Primera edició: 2002

Miquel Borrell i Sabater

(Santa Coloma de Farners, 1953) és doctor en història moderna per la Universitat de Girona i s’ha especialitzat en l’estudi de la marginació i la pobresa el segle XVIII. Membre del Centre de Recerca d’Història Rural de la Universitat de Girona, ha publicat diversos llibres d’història local de Santa Coloma de Farners i forma part de l’equip que prepara el volum d’història de la comarca de la Selva (col•lecció editada per la Diputació de Girona). L’any 1998 obtingué una llicència retribuïda del Departament d’Ensenyament per a dedicar-se íntegrament a la recerca sobre el tema «Caritat, beneficiència, solidaritat: Segles XVI-XX».