Pólvora del quatre de juliol és la confirmació d’un narrador. Ramon Erra entrà amb força en la narrativa catalana amb La flor blanca de l’estramoni (2001), llibre ja exhaurit. Ara ens torna a oferir un aplec de narracions en què, partint de l’absurditat de les coses, va trenant històries sorprenents entorn, per exemple, d’un acordionista que empaita les dones, d’un festeig etern pel dol inacabable d’una família que encadena els morts, d’un guàrdia civil que arresta l’avi que renega perquè la mula no arria, de la filla del guarda forestal que tem les margarides, de tres germanes que s’aguanten el plor, d’un maqui que surt de darrere uns boixos, d’una coquessa a qui la canalla tira ous podrits, d’un decapitat hongarès dalt del tren, de la fabricació de petards en una teulada de Xicago, d’una portera casada amb un violador guixaire, d’un escriptoret onanista que s’enamora d’una curta de gambals, d’un home gras que s’alimenta de teca precuinada i magdalenes de supermercat.

Són relats diferents, però amb alguna cosa que els trena. Són relats contemporanis que dibuixen un món rural i de poble on l’autor, amb poques pinzellades, ens arrossega. La ironia i la capacitat per a descriure personatges de psicologia complexa deixen entreveure una visió del món on la cruesa i la subtilitat saben dialogar.

L’escriptor Víctor Sunyol ( Transversal) ha escrit en relació a una de les narracions contingudes a Pólvora del quatre de juliol: "Cal llegir la petita meravella Un si és no és de margarides de Ramon Erra. Una molt bona lliçó del que és narrar, construir una història, crear. Allò que a molts els pot fer reconciliar amb la narrativa breu que s’està editant a casa nostra."

PVP 16,00 €
ISBN: 978-84-96786-01-1
Primera edició: febrer 2007

Ramon Erra i Macià

Nasqué a Vic (Osona) el 1966, però de molt petit anà a viure a Santa Eulàlia de Puig-oriol (el Lluçanès). També ha passat temporades a Girona i, actualment, reparteix el temps entre el Lluçanès i Canet de Mar (Maresme). És llicenciat en ciències polítiques. Ha fet col·laboracions a La Marxa, El 9 Nou, Encanal, El Tacte que Té, El Temps, Presència, El Temperi, Avui, Vivre en Poésie i Descobrir Catalunya. El 2001 obtingué el premi Rafel Cornellà per un retrat literari de Bohumil Hrabal. És coautor d’un guió de telenovel·la per a la televisió local de Lluçà i de diverses obres teatrals de carrer, representades pel Grup d’Actors del Lluçanès (gall). Ha participat en el recull de llegendes El Lluçanès màgic (Cossetània). Ha publicat, amb Jordi Martí, la novel·la juvenil Operació Gàbies Buides (Eumo, 2001). També és autor del llibre de viatges A Bòsnia ens trobarem (Emboscall, 2004). El seu primer llibre de contes La flor blanca de l’estramoni (La Magrana, 2001) fou molt ben rebut per públic i crítica.