Singular en el seu segle, lluny de les modes i les adoracions per força passatgeres, Max Roqueta ens repatria al centre de l’esdevenir universal. Per la porta gran: la del cant que perdura en nosaltres i ens relliga a la cadena infinita dels astres i les vides. Les seves narracions, les seves faules teatrals o els seus fragments poètics són igualment verbalitzacions destinades a fer ressorgir la realitat més pura del món, confrontada a la presència doble i insoluble de la seva finitud constant i del seu esdevenir etern.

Traducció d’Àlex Susanna i Jaume Figueras i Trull
Prefaci de Felip Gardy
Semblança d’Antoni Rossell

PVP 12,00 €
ISBN: 84-932254-2-8
Primera edició: maig del 2002

Max Roqueta

(Argelièrs, l’Erau, 1908), metge de professió, poeta, narrador i dramaturg, ha bastit una estètica literària a partir d’una obra que reflexiona sobre els homes, els paisatges i les actituds de l’individu occità en un medi sovint hostil. El gust per la llengua i per explicar magistralment un món que s’escola conforma, amb el to i el registre sempre adequats, un estil inconfusible i ple d’encert. Tal com diu Felip Gardy, «Roqueta ha travessat el segle amb una discreció extrema. I la seva obra, l’han bastida aquest silenci polit, aquesta escolta llarga i pacient de les remors del món que exclou els furors superficials i convencionals, d’aquest altre món, generalment tant atractiu, i que no són sinó coses mundanes».