El jazz clàssic i la seva història: dels orígens a la Segona Guerra Mundial és el projecte editorial més ambiciós que s’hagi fet mai al nostre país sobre la història del jazz. Les històries del jazz que hi ha disponibles són traduccions d’obres nord-americanes de fa més de vint anys, i en castellà. Aquesta és la primera història que es fa a casa nostra, amb tota la bibliografia sobre el jazz posada al dia.
És l’estudi sobre un dels fenòmens musicals més rellevants de l’època contemporània i que ha marcat més l’esdevenir de la música des de l’inici del segle XX. La seva entrada als plans d’estudis universitaris feia necessària una obra de referència que servís de visió general del fenomen i que plantegés una revisió, amb perspectiva, de les diferents lectures i aportacions historiogràfiques que han anat construint la història del jazz.
Amb l’oferta bibliogràfica disponible fins ara, era clar que hi havia una necessitat de dotar el lector interessat d’una eina que li facilités la localització d’una bibliografia bàsica especialitzada i d’una discografia completa i seleccionada i amb un text que servís de base per a l’estudi de la història del jazz.
La intenció d’aquest llibre, doncs, és servir d’eina per a l’estudi de la història del jazz — tant per a l’estudiant universitari com per al públic general seguidor del fenomen —, i alhora, és una revisió crítica sobre com s’ha escrit la història del jazz fins avui.
El jazz que ha despertat molt d’interès i ha tingut força arrelament a Catalunya, ja des que sonaren les primeres mostres de música moderna americana a Barcelona durant els primers anys del segle XX, necessitava un llibre com aquest, escrit en català. Així, doncs, s’omple un buit endèmic que semblava irresoluble, malgrat la implantació que ha tingut i té el jazz entre nosaltres.

PVP 25,00 €
Format: 22,8 × 16,2 cm
ISBN: 978-84-96786-40-0
Pàgines: 520 + 24 pàgines d’il·lustracions
Relligat: en rústica, amb ales
Primera edició: 2011

Jaume Carbonell i Guberna

(Barcelona, 1963), es va llicenciar en història de l’art a la Universitat de Barcelona el 1987, i s’hi va doctorar el 1996 amb la tesi Josep Anselm Clavé i les societats corals a Catalunya (1850-1874). El present llibre n’és un resum. L’esmentada tesi es va poder dur a terme gràcies a la beca per a estudis de Musicologia de la Fundació Güell concedida el 1992, va merèixer la màxima qualificació i el Premi Extraordinari de Doctorat corresponent a l’any acadèmic 1995–96.

És professor d’història de la música a la Universitat de Barcelona, on també desenvolupa una tasca investigadora en l’estudi de la música catalana dels segles XIX–XX i específicament en l’àmbit del cant coral a través del Grup de Recerca sobre la Història de les Associacions Corals a Espanya, en què intervenen diverses universitats de l’estat.

És coordinador dels cursos de música de la Universitat Catalana d’Estiu, de Prada de Conflent.

Ha participat en diversos congressos i trobades científiques entorn el fenomen musical i específicament la història del moviment coral. I ha publicat nombrosos treballs a reculls, actes i miscel·lànies, i articles a revistes com ara L’Avenç, Revista Musical Catalana, Revista de Catalunya, Revista de Musicología, Bulletin de l’Histoire Contemporaine de l’Espagne o Catalan Review. Ha coordinat l’edició del recull Els orígens de les associacions corals a Espanya (1998) i és coautor del llibre Festa i música arran de mar (1999). És col·laborador de la Història de la música catalana, valenciana i balear d’Edicions 62, i de l’Enciclopèdia Catalana de la música, d’Enciclopèdia Catalana.

I. L’ORIGEN I ELS ELEMENTS FORMATIUS DEL JAZZ, 9
Què és el jazz?, 9
La formació del poble negre nord-americà, 11
La música dels esclaus, 14
Música i religiositat. L’«spiritual», 21
La professionalització de l’«spiritual» i el «gospel», 26
El blues: l’essència de la cultura negra nord-americana, 39
La tradició del «songster», 48 — Els estils del «country blues», 53
El «ragtime»: la música de moda a les ciutats i també al camp, 70
Scott Joplin (1868 - 1917) i el «ragtime» de Missouri, 75— Altres «ragmen» de Missouri, 80 — El «ragtime» popular. Bandes i altres formacions instrumentals, 84

II. NOVA ORLEANS, 91
Les «brass bands» i la formació del jazz, 96
El jazz de Nova Orleans, 104
Buddy Bolden (1877-1931), 112 — John Robichaux (1866-1938), 119 — Bunk Johnson, la baula perduda (1889-1949), 120 — Papa Celestin (1884-1954), 130 — Freddie Keppard (1890-1933), 132 — Kid Ory (1886-1973), el trombó «tailgate», 137— Jelly Roll Morton (1890-1941), pianista de Storyville, 141— El «dixieland»: els músics blancs, 151
Nova Orleans després del 1917, 158
George Lewis i altres músics de Nova Orleans que mantingueren la tradició, 161

III. CHICAGO I EL JAZZ DELS ANYS VINT, 171
El jazz de Chicago, 174
El jazz de Nova Orleans triomfa a Chicago. El jazz comença a canviar, 176
King Oliver (1885-1938), 178— Louis Armstrong, el solista i líder (1901-1971), 187— Sidney Bechet, el rei del saxo soprano (1897-1959), 209— Jimmie Noone, la dolcesa del clarinet crioll (1895-1944), 222 — Johnny Dodds (1892-1940), 226 — Jelly Roll Morton, director d’orquestra, 228 — New Orleans Rhythm Kings (NORK), 237
Els músics negres de Chicago, 241
Earl Hines, el pare dels pianistes moderns (1903-1983), 242
Els músics blancs de Chicago: els «chicagoans», 247
Bix Beiderbecke, el músic malaguanyat (1903-1931), 249 — L’Austin High School Gang, 256 — Eddie Condon (1905-1973), guitarrista, director i promotor del Chicago jazz, 257 — Pee Wee Russell (1906-1969), el clarinetista agosarat, 261 — Bud Freeman (1906-1991), 263 — Muggsy Spanier (1906-1967), 265 — Mezz Mezzrow (1899-1972), 266
Altres músics de l’entorn de Chicago, 269
Existeix realment un «Chicago Style»?, 273
El«boogie woogie», 276
Cow Cow Davenport (1894-1955), 280 — Pinetop Smith (1904-1929), 282 — Jimmy Yancey (1898-1951), 283— Montana Taylor (1903-1954), 284 — Meade Lux Lewis (1905-1964), 285— Albert Ammons (1907-1949), 287 — Pete Johnson (1904-1967), 288 — Altres pianistes de «boogie woogie», 291
El blues clàssic. Les dames del blues. Entre Chicago i Nova York, 291
Mamie Smith (1883-1946) i la primera fornada de cantants negres, 295 — Alberta Hunter (1895-1984), 297 — Lucille Hegamin (1894-1970), 299 — Edith Wilson (1896-1981), 300 — Trixie Smith (1895-1943), 301 — Ma Rainey (1886-1939), la mare del blues, 302 — Bessie Smith (1894-1937), l’emperadriu del blues, 307 — Ida Cox (1896-1967), la reina sense corona, 316 — Sippie Wallace (1898-1986), el Rossinyol de Texas, 318 — Victoria Spivey (1906-1976), 319 — Altres cantants de blues clàssic, 321
La Gran Depressió i la fi de l’hegemonia de Chicago, 324

IV. NOVA YORK. EL PIANO, LES «BIG BANDS» I L’ERA DEL «SWING»
Els pianistes «stride», 328
James P. Johnson (1894-1955), 331— Willie ‘The Lion’ Smith (1897-1973), 332 — Fats Waller (1904-1943), el pianista, compositor i «showman» més trapella, 334
Les «big bands», 348
Els directors i les orquestres dels anys vint, 353
Fletcher Henderson (1897-1952), 354 — Duke Ellington (1899-1974), compositor i director, 361
L’època de les grans orquestres i l’era del swing, 381
Cab Calloway (1907-1994), el ‘Hi-de-ho Man’, 386 — Jimmie Lunceford (1902-1947), 388 — Chick Webb (1909-1939), 392
El swing de Kansas City, 394
Count Basie (1904-1984), 397 — Altres representants del so de Kansas City, 404
Les bandes blanques, 405
Benny Goodman (1909-1986), el rei del swing, 406 — Artie Shaw (1910-2004), 417 — Els germans Dorsey, Jimmy (1904-1957) i Tommy (1905-1956), 421 — Glenn Miller (1904-1944), 427
Altres orquestres destacables, 430
Les veus del jazz, 433
Billie Holiday (1915-1959), ‘Lady Day’, 438 — Ella Fitzgerald (1917-1996), la primera dama de la cançó, 450
Més enllà del swing, 460
Lionel Hampton (1908-2002), 460 — Art Tatum (1909-1956), 465 — Lester Young (1909-1959), ‘The President’, 469

Paraules finals, 477
Bibliografia, 479
Índex onomàstic, 491
Procedència de les il·lustracions, 513