La tristesa és inherent a la condició humana. Fugir-ne pot ser un esplai momentani. A la cuina, el pèndol del vell rellotge de paret marca i acompassa l’existència grisa d’una família també grisa. Al marge, un jove i un vell veuen sorgir un tros enllà una noia que, amb moviments precisos i esvelts, se’ls apropa corrent. Rere la persiana, el capellà espera que el temps es cansi de repetir-se. El germà petit desapareix de manera inquietant. Un home agafa el tren que el durà a reviure la vida d’estudiant pels carrers de Barcelona, reclamat per l’anunci de la mort imminent d’un professor que mai no va tenir.
El cap amb el llençol és un títol que expressa amb exactitud com és d’especial cadascuna de les narracions que conformen aquest aplec i deixa entreveure al lector la manera diferent d’entendre la vida i les coses que ens envolten de l’autor.
Aquesta obra de Pep Rosanes-Creus, després del reconeixement dels premis i la crítica per la seva obra poètica, deixa per primera vegada el vers per agafar les regnes d’una prosa precisa, elegant i acollidora, que ens convida a un món sense presses, per a degustar-hi tranquil•lament en cada paraula i cada frase la percepció de tot.

PVP 14,00 €
ISBN: 84-932998-7-1
Primera edició: febrer 2004

Pep Rosanes-Creus

(Manlleu, Osona, 1961), és llicenciat en filologia catalana. Com a poeta, ha publicat La venjança de l’eunuc (1993), El gos i l’ombra de l’alzina (1995), No he fet res (1998), El cos del temps (1999), Voltor (2000), amb què obtingué el Premi Carles Riba 1999, i La Rosa (2004). Als Jocs Florals de Barcelona del 2003 rebé el Premi Extraordinari Jacint Verdaguer pel poema Sóc un cuc.

Ha viscut a Manlleu, Roda de Ter i Barcelona i ara viu, retirat per força de l’ensenyament, a l’Esquirol (Osona).